Biografia

Neix a Girona el dia de Sant Josep, fill del doctor Miquel Ametller Marill i de Raimunda Viñas, filla del prestigiós metge gironí doctorat a Montpeller, Narcís Viñas Barnoya. Cursa els estudis primaris a Girona i els de Medicina a la Facultat de Barcelona del 1848 al 1856, obtenint el premi extraordinari de llicenciatura. Mentre estudia, guanya la plaça d’alumne intern de l’Hospital de la Santa Creu per oposició i és nomenat degà dels alumnes interns. Actiu i renovador, aconsegueix que els estudiants puguin fer pràctiques a les sales d’Obstetrícia.

Acabada la carrera, es trasllada a Madrid i obté el doctorat el 1858. Poc abans, guanya plaça a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Madrid. De tornada a Girona, ingressa al Cos de Beneficència Provincial on hi treballa fins a l’any 1866. En aquesta època, Josep Ametller porta una gran activitat i es guanya l’apel·latiu del “ilustrado Dr. Ametller”. És secretari del Cos de Beneficència i, també, de la Reial Acadèmia de Medicina de Madrid, de la quals ha estat nomenat acadèmic, com també ho és de l’Academia Quirúrgica Matritense i corresponent de l’Institut Mèdic Valencià. Reconegut com a entès en Venereologia i Higienista, és un dels organitzadors del Primer Congrés Mèdic que se celebra a Espanya el 1864.

Josep Ametller acaba el camí ascendent que té a la capital per atendre el seu pare malalt, el metge Miquel Ametller, nascut a Cervià de Ter, impulsor a Girona de diverses entitats culturals que serien orientació i puntal del nostre biografiat i on hi desplega les seves activitats culturals trobant un bon coixí en els seus grans dots humanístics.

Establert a Girona, exerceix amb lluïment i fortuna. La seva notorietat el posa com consultor de casos difícils i com a hàbil cirurgià que sovint és demanat. Des del 1867, treballa a l’Hospital Provincial de Santa Caterina i a la seva clínica, que és sempre oberta tant per als metges com als estudiants que busquen el seu ensenyament. Agafa consciència dels problemes dels metges gironins i, juntament amb altres companys com Josep Pascual Prats, Ignasi Melé Farré i altres, creen una primera associació: el “Sindicado Médico”, embrió del futur Col·legi de Metges de Girona del qual Josep Ametller en serà nombrat president.

El tranquil ambient gironí, li permet desenvolupar les seves altres capacitats i aprofundir en els seus dots literaris. President de l’Associació per al Foment de les Belles Arts, Josep Ametller, en el seu moment, ho és de la Junta Revolucionaria de la província de Girona durant la Revolució de Setembre del 1868. Pertany a la Comissió Provincial de Monuments. És un dels fundadors de la Revista de Gerona on hi deixa biografies molt interessants de metges com Joan Bahí Fontseca o Joan Isern Batlló, entre altres. Humanista en el sentit més ampli, té obra poc coneguda en diferents camps literaris que abasten des de l’assaig, a la poesia o el teatre. També, escriu sobre viatges i diversos texts històrics. Pel seu domini de diferents idiomes, és redactor habitual de la secció d’estranger al periòdic gironí La Crònica. A més, significat políticament com a lliberal, és candidat a Corts per Girona i col·laborador dels periòdics La Razón, El Vigilante y El Constitucional.

Mor amb una forta agonia voluntària al seu pis de la Plaça del Vi de Girona als seixanta-nou anys, acompanyat pel seu amic i metge Josep Pascual que relata que tot morint encara va mostrar aquella superioritat intel·lectual i afectiva que el caracteritzava.

FXCC