Biografia

Fill del metge de Blanes, es trasllada a Barcelona per obtenir el títol de batxiller al Col·legi Tridentí Episcopal. Al Seminari, rep una formació humanística fins al 1791 fins que amb 16 anys se’n va a la Univesitat de Cervera per començar els estudis a la Facultat de Medicina, l'única que existeix a Catalunya en aquells temps. Dos anys més tard, l’esclat de la guerra contra França el fa interrompre els estudis. L’any 1974, és mobilitzat i s’enrola com a practicant. Poc després, és nomenat practicant major de l’Hospital Militar de Figueres.

La capacitat de Joan Francesc Bahí és preuada pel metge reial Josep Masdevall, cap mèdic de l’exèrcit en campanya, que el nomena el seu secretari. Aquesta relació de patronatge afavoreix Bahí en posteriors circumstàncies de la seva vida com ara la dispensa del darrer any d’estudis a Cervera i la convalidació d’estudis per la pràctica feta a l’exèrcit. A finals de 1794, Bahí obté, de manera successiva i tot pagant les taxes corresponents, els graus de batxiller, llicenciat i doctor. No triga, tampoc, en aconseguir el nomenament de metge militar (1797), el títol de Cirurgià metge a la facultat reunida (1799) i una càtedra de Botànica al Reial Col·legi de Cirurgia de Burgos (1799-1802). Aquesta darrera, en part, gràcies a la influència d’un altre català, el metge Carles Nogués, aleshores vicedirector del Col·legi de Burgos, que havia estat professor de Bahí a Cervera i amb qui manté una bona amistat.

Bahí vol disposar d’un manual útil per la docència de la botànica i s’encarrega de traduir els Elements de la nomenclatura botànica del metge austríac Josef Plenk mentre que de la publicació se’n fa càrrec el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Més tard, el 1804, amb la reordenació dels estudis de medicina tanca l’Escola de Cirurgia de Burgos i cessa de l’exercici docent. Dos anys abans, s'havia casat amb Isidora Fabricias, nascuda a Cuba però que vivia a Barcelona des que tenia sis anys.

Aquell any, com a comissionat, Bahí recorre les terres de Palència i de Burgos lluitant contra una epidèmia de paludisme amb l’ús combinat de quina i una sèrie de mesures higièniques com la neteja de l’entorn físic i l’eliminació d’aigües estancades. Obté uns resultats notables. Així i tot, sense futur a Castella la Vella, torna a Barcelona el 1805. Ingressa a la direcció de Botànica de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on aviat sobresurt per la seva intensa activitat: escriu memòries, presenta recerques i assoleix una reputació com a expert botànic. Tot plegat i amb la creació de l’Escola d’Agricultura i de Botànica de la Junta de Comerç el 1807, Bahí es troba al capdavant de la cursa per una posició que acaba guanyant. L’esclat de la guerra contra els francesos el 1808, l’obliga, atesa la seva condició de metge militar, a interrompre l’exercici docent tot i que el recupera acabada la guerra.

Des del 1815, Bahí s’entrega a la docència botànica a l’Escola d’Agricultura de la Junta de Comerç de Barcelona, transforma un hort en un jardí botànic i participa en la creació de la nova publicació institucional Memorias de Agricultura y Artes, de periodicitat mensual durant el període del 1815 al 1821. A través d’aquesta revista, dóna consells a l’Administració central sobre la racionalització de l’agricultura en general i, en especial, sobre l’ús dels adobs naturals, les rotacions dels conreus per aprofitar més el sol, l’extensió dels prats artificials per obtenir més proteïnes animals i la repoblació forestal. El descobriment de com tractar la negror de les oliveres va ser molt important perquè fins llavors era una afecció per la qual no s'havia trobat remei.

Durant la Guerra de la Independència, Bahí és novament mobilitzat i és nomenat consultor de Medicina dels Hospitals de Catalunya. Acabat el conflicte, és confirmat en el càrrec de professor de l’Escola d’Agricultura i Botànica i ocupa el càrrec fins a la seva mort. Durant el Trienni Liberal, l’esclat d’una epidèmia de febre groga torna Bahí a l’espai públic com a vocal de la Junta de Sanitat i com a cap mèdic de l’Hospital Militar de Barcelona: partidari de la teoria “contagionista”, aconsella les impopulars mesures d’aïllament i quarantena tot posant en risc la seva pròpia vida. La restauració absolutista, però, el torna a deixar en un segon pla com a docent. Després, és nomenat metge de cambra l'any 1815, primer metge de l’Hospital Militar el 1818 i, finalment, esdevé subinspector de Medicina Militar de Catalunya el 1836.

Joan Francesc Bahí i Fonseca té dedicat un carrer de Barcelona i se'l recorda també amb una planta de Xile, descoberta pel botànic Mariano Lagasca, que és batejada amb el seu nom: Bahia ambrosioides.

El final de la seva vida, però, va ser trist. Tres dels seus fills moren. El gran, Joan Isidor Bahí Fabricias -que era metge i professor de Medicina- mor a causa d’una infecció adquirida quan estudiava exhaustivament un cadàver, el segon era militar i és afusellat pel general Cabrera durant una Guerra Carlina i el petit, que estudiava medicina, mor perquè s'encomana amb una febre quan feia pràctiques a l’Hospital Militar de Barcelona.

AZ | MBC