Biografia

Estudia Medicina a la Universitat de Cervera on rep el grau de doctor i amplia els seus coneixements a la Universitat de Montpeller. Exerceix durant un temps a Figueres. El 1783, li encarreguen la visita d’una sèrie de poblacions catalanes afectades per epidèmies de febres tercianes. Amb l’experiència obtinguda, és nomenat Inspector General d’Epidèmies del Principat de Catalunya. En funció d’aquest càrrec, Josep Masdevall i Terrades ha de combatre una epidèmia de febres pútrides al Pla d’Urgell que s’atribueix a la retirada de les tropes franceses quan tornaven del camp de batalla de Portugal.

Aquests brots epidèmics es venien produint al llarg de tot el camí des de Portugal. Masdevall utilitza amb èxit un preparat d’opi de la seva invenció: Opiata Masdevall, que conté opi, tàrtar emètic, sals d'amoni, donzell i quina. Poc temps desprès, a partir de gener del 1784, es declara una altra epidèmia de febres a la vila aragonesa de Barbastre que és combatuda amb èxit per Masdevall amb el seu preparat. Aquests fets, tenen ressò a Itàlia on el seu opuscle, que ha escrit per ordre del rei, Relación de las epidemias de calenturas pútridas y malignas, que en estos últimos años se han padecido en el principado de Cataluña con el método feliz, pronto y seguro de curar semejantes enfermedades (1786), el tradueix a l’italià el jesuïta P. Montaner. Més tard, es tradueix a l’alemany i al francès. L’Opiata Masdevall es continua utilitzant amb èxit en diferents epidèmies.

Amb el prestigi adquirit , dins i fora d’ Espanya, Josep Masdevall se’n va a Madrid, nomenat metge de cambra del rei Carles III. L’any 1784, presenta un programa de reforma de la formació en Medicina dins d’un pla de reforma dels estudis que s’imparteixen a Cervera. La proposta contempla la creació d’un “Colegio Práctico de Medicina” a Barcelona i quatre anys d’estudis pràctics obligatoris per a tots els estudiants sense els qual, no podrien exercir. Malgrat l’acceptació de les propostes per la majoria de catedràtics de Cervera, el pla no va prosperar.

Per encàrrec del rei Carles IV, fa de consultor del sultà del Marroc, Muley Soliman, preocupat per una epidèmia de pesta que està afectant el seu país l’any 1799.

Masdevall és en molts aspectes un home plenament modern. Té un laboratori químic a casa seva i els remeis que idea són el resultat d’ una pacient investigació. Les seves teories terapèutiques són bastant originals i diferents a les tradicionals d’aquella època.

Presideix l’Acadèmia de Medicina de Cartagena, és soci del Reial Col·legi de Metges i Cirurgians de Saragossa i membre de la Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i d’ altres entitats científiques.

Masdevall, també complint el seu càrrec d’inspector d’epidèmies a petició del comte de Floridablanca, el 1784, publica un Dictamen... sobre si las fábricas de algodón y lana son perniciosas... amb motiu d’un edicte de l’Ajuntament de Barcelona que prohibeix obrir més fàbriques d’indianes pel temor a la contaminació de l’aire de la ciutat. Al final d'aquesta obra, Masdevall afegeix un dictamen que conclou que “les fàbriques de cotó i llana no són pernicioses per la salut pública”.

Mor quan acompanya els reis Carles IV i Maria Lluisa en un viatge per Extremadura. Els botànics espanyols Hipólito Ruiz i José Antonio Pavón, admiradors de Masdevall, proposen el seu nom per designar un gènere de plantes de la família de les orquídies sudamericanes que conté mes de 500 espècies.

MBC