Biografia

Comença els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1943 i es llicencia el 1949 amb premi extraordinari. Entra com a metge assistent a la Clínica Mèdica C que dirigeix el professor Gibert Queraltó a l’Hospital Clínic on es coordina amb altres metges joves, els doctors Torner, Gregorich i Morató, per fundar, sota la direcció del Prof. Gibert Queraltó, un centre de Cardiologia que es convertirà en l’Escola de Cardiologia de la Universitat de Barcelona, centre d’excel·lència on es formarà un gran nombre de cardiòlegs espanyols i llatinoamericans.

Ignasi Balaguer es manté com a professor de l’Escola de Cardiologia des del 1952 fins al 1972, quan passa a l’Hospital de Sant Pau i és nomenat professor associat de Medicina Preventiva a més de metge del Servei de Cardiologia on hi roman fins al 1995. Abans, el 1973, ja s’ha doctorat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La Cardiopatía coronaria entre 30 y 49 años: factores de riesgo, formas clínicas y evolución : estudio de 160 casos.

El doctor Balaguer Vintró era un home afable, cordial, senzill, però al mateix temps lluitador, atrevit i visionari. Ben aviat, té la intuïció que la cardiopatia isquèmica es convertirà en una de les primeres causes de mort als països avançats però intueix, també, que molts casos es poden prevenir introduint canvis en els hàbits de la gent. Aquest plantejament, el porta a ser un dels primers investigadors de l’epidemiologia de la malaltia, fent estudis poblacionals de gran rigor i detectant els factors de risc i l’eficàcia de les diferents mesures preventives. Balaguer es converteix en un dels màxims experts en aquesta matèria i en un divulgador de com lluitar per prevenir la malaltia coronaria.

La producció científica del doctor Balaguer Vintró s’acosta als 100 articles originals publicats en revistes de tant prestigi com l’American Heart Journal, European Heart Journal, Cardiology, Acta Cardiol, Revista Española de Cardiología, Medicina Clínica, etc.

Ignasi Balaguer i Vintró va ser president de la Societat Espanyola de Cardiologia (1977-79), soci de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1990), soci de l’European Society of Cardiology (1991) i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, entre altres distincions.

ABdL i MBC