Galeria de metges

Biografia

La nissaga Foz s’inicia amb Lázaro Foz Ponz (1856-1922), amb orígens a la Franja d'Aragó. Metge militar que, tot i estudiar a Saragossa i, inicialment, instal•lar-se al poble de Lécera, s’estableix a Barcelona perquè els fills puguin estudiar. Dos, Amadeo i Roberto Foz Bello, són metges i pares de metges: el primer ho és dels doctors Amadeo i Roberto Foz Tena. El segon, de Marius Foz Sala. Actualment, entre la quarta generació Foz, hi ha tres metges.

Amadeo Foz Bello se'n va a exercir a Lécera però decideix tornar a a Barcelona quan Amadeo Foz Tena només té deu anys. Cursa els estudis de Medicina i esdevé alumne intern a la Clínica Mèdica A ja l’any 1932. Quan és a punt de llicenciar-se, esclata la Guerra Civil i és destinat al servei antipalúdic. Al finalitzar la contesa, es llicencia i torna a la Clínica Mèdica A dirigida per Pedro i Pons.

L’any 1940, és nomenat cap de secció de Microbiologia de l’esmentada Clínica, on hi continua fins al 1970 quan passa al Laboratori Central de Microbiologia de l’Hospital Clínic, coincidint amb el tancament de tots els laboratoris de les càtedres. Quatre anys més tard, és nomenat metge consultor. Durant aquest llarg període, alhora, completa la seva formació i treballa a l’Institut d’Higiene sota la direcció de Mooser i Grumback de Zuric (1945).

La seva carrera professional dóna un tomb quan l’Ajuntament de Barcelona crea un departament de recerca associat al, llavors, anomenat Hospital Municipal d’Infecciosos, que després esdevindrà l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM). S’hi incorpora en el moment de la seva creació i hi roman fins a la seva jubilació l’any 1983. Acadèmicament, és nomenat catedràtic contractat (1969-1973) i després catedràtic extraordinari (1975-1983) de Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Fa importants contribucions al coneixement de la brucel•losi i de la poliartritis crònica. En la primera, demostra l’evolució de la formació d’anticossos aglutinants en el curs de la malaltia i descriu un nou mètode diagnòstic per ELISA. Pels seus mèrits, és nomenat membre de la Comissió d’Experts en Brucel•losi de l’Organització Mundial de la Salut (1958-1982). En l’àmbit de les poliartritis cròniques investiga el mecanisme de la reacció de Waaler-Rose i demostra que la reacció correspon al factor RA present en el sèrum dels malalts. Treballa, també, en la resistència bacteriana de les infeccions urinàries i contribueix de forma important a l’estudi del brot de còlera de 1971 a Barcelona.

El 1977, ingressa com acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina i, més tard, és distingit amb la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1983) i el Premi Barcelona d’Investigació (1986).

Mor a Barcelona el 2 de gener de 1993. Deu anys després, un excol·laborador seu, el professor Jesús Guinea, l’honora en donar-li el seu nom a un bacteri antàrtic, el Psychrobacter fozii.

JEB i EGP