Galeria de metges

Biografia

Obtingut el grau de batxiller el 1872, estudia la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1879. Tot seguit, amplia estudis a París i, de tornada, comença a treballar com a metge titular de La Garriga on inicialment hi resideix i, més endavant, n'esdevé un estiuejant habitual, com el seu col·lega i amic, Lluís Llagostera. La Garriga és un lloc de vacances per molts habituals de les tertúlies culturals barcelonines que es traslladen a aquesta població per beneficiar-se del termalisme. Manuel Font i Torné hi és enterrat tot i que mor a Barcelona.

Doctorat a la Universitat Central de Madrid amb una tesi que titula De la galvano-caústica química que llegeix el 1884, Manuel Font Torner és un contertulià de la penya dels Quatre Gats, amic de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas, el qual li fa un retrat que es conserva al Museu Nacional de Catalunya. De Casas, és també una de les obres més apreciades del Museu de Montserrat: Gitana amb un mantó vermell, retrat que el famós pintor regala al seu amic d'aventures i desconegut fins que la seva néta, Montserrat Vall, el llega al Monestir de Montserrat. És, també, soci i membre actiu de l'Ateneu Barcelonès on ocupa diversos càrrecs en diferents moments de la seva vida i on sovint intervé com a conferenciant amb presentacions il·lustrades sobre les seves excursions o els seus treballs d'astronomia. El 1908, coincidint amb la commemoració del VII Centenari del Naixement de Jaume I, viatja a Mallorca en representació de l'entitat.

Compromès políticament, ja el 1891, és vocal del Comitè Republicà Democràtic Federal de Barcelona que s'acaba de constituir. Més endavant, el 1900, Manuel Font és membre de la direcció fundacional del Centre Nacional Català i, l'any següent, quan es constitueix la Lliga Regionalista de Catalunya, forma part de la junta directiva que presideix Bartomeu Robert i ocupa la vicepresidència Miquel A Fargas. Entre els metges fundadors, s'hi troba també Joan Freixas. El 1904, Manuel Font és nomenat delegat de la Unió Catalanista.

Aficionat a l'excursionisme, és soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), entitat en què ocupa diferents càrrecs i, el 1904, és nomenat vocal de la Secció de Fotografia que es crea el 1904 sota la presidència del seu col·lega i amic Lluís Llagostera, amb qui comparteix igualment el seu l'interès per l'Astronomia. Ambdós es troben entre els socis fundadors de l'Associació d'Astronomia de Barcelona i, aquí, Font n'és el president. El 1914, representen a la societat en el Congrés de Societats Astronòmiques que té lloc a París. Coincideixen també en el Club Alpí Espanyol de Barcelona i, el 1900, viatgen al Congrés Internacional Alpí que se celebra a París on, amb el patrocini del CEC, Font presenta el seu treball sobre El mal de montaña, treball que es publica l'any següent.

Metge estudiós, permanentment atent als avenços mèdics de la ciència, amb especial interès per la Microbiologia, el doctor Font i Torner és –segons Roca i Roca- un orador de dicció plàstica i incisiva alhora que un escriptor brillant que sempre s'acompanya de gràfics i metàfores tant pintoresques com il·lustratives. A més d'altres treballs mèdics i higienistes que publica a revistes com la Gaceta Mèdica Catalana o Revista de Ciencias Médicas, entre altres, Manuel Font és autor del llibre de poesia Vilagàbia el 1891. A més, puntualment, col·labora amb diferents publicacions amb una sèrie d'articles polítics que apareixen a La Esquella de la Torratxa, El Gall, La Publicidad i, de manera continuada tot i que temporalment, a El Poble Català, on escriu una crònica diària que es titula 'Menudalla' i firma sota el pseudònim de 'Menut'.

Membre de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, Manuel Font és secretari segon de la junta directiva elegida l'any 1904, tenint de president a Àlvar Esquerdo, a Josep Pagès de vicepresident i a Joan Freixas de secretari. L'any següent, Font assumeix el càrrec de bibliotecari. Amb altres metges catalans, assisteix a diferents Congressos Mèdics Internacionals com els de Roma el 1894 i Moscou el 1897.

De baixa estatura, home ferm i decidit, Manuel Font així ho demostra quan, mentre amplia estudis a París, pateix una malaltia greu en un ull i ja, en la primera visita, demana a l’operador que li extirpi com més aviat millor, sabent que haurà de dur un ull de vidre la resta de la seva vida. Però, per a ell, el més important era conservar la visió de l’altra ull abans no es veiés afectat. El 1900, es casa amb Eulàlia Vilageliu Corominas i tenen dues filles, cap estudia Medicina.

MBC-MVR