Biografia

Inicia els seus estudis a l’Institut de Segona Ensenyança de Lleida on obté el títol de batxiller el 1879 per tot seguit fer la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona , llicenciant-se el 1885 amb un brillant historial acadèmic. Aquest mateix any, amb només 22 anys, Francesc Fontanals obté per oposició la plaça de metge de l’Hospici i la Maternitat de Lleida. Alhora, és nomenat metge d’El Palau d'Anglesola i aquest mateix any es declara una epidèmia de còlera a la vila que causa desenes de morts. El jove metge Fontanals té una actuació heroica i una gran dedicació humana i professional envers els malalts i les seves famílies, a més d’un paper destacat en les actuacions sanitàries per tallar el contagi, que més endavant, se li reconeix oficialment.

Fontanals Araujo és el fundador de la revista La Unión Médica, apareguda el 1895 i que sota la seva direcció adquireix un gran impuls i un reconegut prestigi. Dedica gran part del seu temps a la Creu Roja –que s’havia establert a Lleida el 1872- perquè considera que aquesta institució és la continuació de la seva llar. És un dels socis més antics i ocupa diferents càrrecs a la junta directiva, inclòs el de president. Per la seva tasca, és condecorat amb la Gran Placa d'Honor i Mèrit així com amb les Medalles d'Or i Plata de la Creu Roja Espanyola. En tal que metge de la Beneficència Provincial, Fontanals és director del Sanatori de Repatriats de Cuba i Filipines que es crea a Lleida a petició de la Creu Roja el 27 de setembre de 1898 amb finançament econòmic de l’Ajuntament i la Diputació de Lleida.

L’any 1886, Francesc Fontanals Araujo, juntament amb un grup de metges lleidatans, és fundador del Col·legio Mèdic Quirúrgic, antecessor de l'actual Col·legi de Metges de Lleida (COMLL), organització que presideix els anys 1910 i 1911, després del que va ser el primer president, Pere Castro Vicén. El 1910, com a presidint del COMLL, intervé en la creació de I'actual Hospital de Santa Maria de la Diputació de Lleida amb l’elaboració d’un informe encarregat per la Junta de Sanitat en el qual Fontanals aconsella la substitució de I'àntic Hospital Municipal –construït el 1517 durant el regnat de Carles I d’Espanya i remodelat en diverses ocasions- per un altre depenent de la Diputació i construït amb criteris moderns.

El setembre de 1911, Fontanals funda el Parc Sanitari que queda instal·lat als baixos de la Casa de la Misericòrdia i n’és el seu director fins a la seva mort. Des d'aquest càrrec, impulsa campanyes sanitàries i no escatima esforços per assegurar una salut pública lleidatana de qualitat.

El 1913, quan es produeix una epidèmia de febre tifoide que causa nombrosos morts al partit judicial de Viella, Fontanals s'instal·la a aquesta població i identifica la causa de la contaminació de les aigües de boca i decideix un canvi en l’abastiment de l’aigua potable alhora que aplica les mesures higièniques necessàries per combatre el brot epidèmic. Per la seva tasca durant aquesta epidèmia, el Consell d’Estat de Sa Majestat Alfons XIII, li concedeix la Creu de Beneficència de Primera Classe.

L’abril de 1914, en el I Congrés Espanyol de Pediatria que se celebra a Palma de Mallorca, presenta una comunicació sobre les Primeres vacunes col. lectives a la infància practicades a Espanya en la qual exposa els resultats del primer estudi efectuat a la península sobre la vacunació antitífica en un grup de 200 nens ingressats a les institucions de Beneficència de Lleida: Asil, Maternitat i Inclusa.

Membre d'Honor amb Medalla d’Or de l'Acadèmia d'Higiene de Catalunya i soci de mèrit de la Societat Espanyola d’Higiene, Francesc Fontanals Araujo és degà del Cos de Metges de la Beneficència Provincial. En plena activitat professional, la mort li arriba per una hemorràgia cerebral el maig de 1928. El seu enterrament s’esdevé una manifestació popular mai vista a Lleida fins llavors.

MBC