Biografia

Fill d’un capità de la marina mercant i germà de l’escultor Emili Fontbona Ventosa (1879 –1938), en Josep Fontbona Ventosa, acabat el batxillerat el 1891, comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1897 després d’obtenir els Premis de la Facultat de Terapèutica el 1895 i el d’Obstetrícia del 1896. Home d’idees catalanistes arrelades, de ben jove, es relaciona amb el Centre Escolar Catalanista on hi fa el discurs inaugural del curs 1896-97 sobre Pere Virgili i la cirurgia del seu temps, afirmant que aquest cirurgià català va ser el primer en practicar una traqueotomia.

Només acabar la carrera, Fontbona s’instal·la per exercir particularment a la consulta que obre i manté oberta tota la seva vida al pis principal del 314 del carrer Provença de Barcelona. Un any després, el 1898, obté el doctorat a Madrid amb la tesi Importancia del TYMOL en la terapéutica moderna.

El 1895, Josep Fontobona presideix la Secció de Medicina del Centre Escolar Catalanista, motiu pel qual disserta sobre Septicemia gangrenosa. Més endavant, esdevé secretari de redacció de la publicació La Ginecologia Catalana (1898-99), primera revista mèdica en català fundada per Josep Queraltó. Fontbona hi publica diversos treballs que, també, apareixen a altres publicacions.

El 1904, Josep Fontobona Ventosa és delegat de la Unió Catalanista i, un anys després, és elegit secretari de la Secció de Ciències Exactes de l’Ateneu Barcelonès. Vicesecretari de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, a més, esdevé secretari a l’Institut Mèdico Social de Catalunya el 1911. Participa al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana que se celebra a Barcelona el 1906 i és l’encarregat de fer el discurs inaugural dels Curs 1918-19 a l’Institut Medicofarmacèutic que es titula Judici crític de la viscuda epidèmia tífica a Barcelona l’any 1914.

Professionalment vinculat al Sindicat de Metges de Catalunya, forma part del seu Consell com a vocal de la junta que presideix Josep Moll des de l’any 1928. Del 1931 al 1933, Josep Fontbona presideix el Col·legi de Metges de Catalunya, càrrec des del qual impulsa una important tasca social, destacant especialment la inauguració del Casal del Metge el desembre de l’any 1932 així com, entre d’altres, l’exempció d’obligacions contributives als metges amb 50 anys de professió o l’activació de la Caixa de Beneficència. La seva elecció l’any 1931, en substitució de Josep Tarruella, en comptar amb la unanimitat de la professió mèdica al complet, s’esdevé essencial quan s’estava a punt de posar en funcionament l’Estatut Sanitari de Catalunya. Durant el seu mandat, el Col·legi de Metges ret homenatge als doctors Zamenhoff, creador de l’Esperanto, i a Jaume Aiguader, per l’edició de les Monografies Mèdiques que edita el metge i alcalde de Barcelona. Josep Fontbona dimiteix de la presidència del Col·legi de Metges el 1933, motiu pel qual la junta que presideix August Brossa el nomena unànimement president honorari de la institució juntament amb Moll.

Francesc Fontbona Vázquez (1913-1998, nebot de Josep Fontbona i metge com ell, explicava que per la consulta del seu oncle, acompanyat del seu germà escultor, hi va passar el pintor Pablo Picasso afectat d’una malaltia venèria. En agraïment, el pintor li regala el quadre La flor del mal, una obra de l’època blava, que anys després la família es ven”.

MBC