Biografia

Fill de Josep Casanovas Martí (1877-1952), metge i llicenciat en Farmàcia, estudia el batxillerat a l’Institut (1915-21). El 1921, inicia la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona (UB) i es llicència el 1927. L’ambient musical de la família determina la seva afició al violoncel que acompanya amb el gust per la redacció de composicions poètiques. Ja d’ estudiant, se sent atret per l’Oftalmologia i guanya per oposició la plaça d’alumne intern del Servei d’aquesta especialitat que dirigeix el professor Mariano Soria a l’Hospital Clínic.

L’any 1931 , becat per la Junta de Ampliació de Estudis, fa una estada d’especialització d’un any i mig a la Clínica Oftalmològica de la Universitat de Viena. De tornada, crea un laboratori de tècniques histològiques, presenta la seva tesi doctoral sobre Las degeneraciones cistoides y los quistes de la retina (1935) i és nomenat professor ajudant de l’especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (1935).

El 1948, Josep Casanovas i Carnicer guanya les oposicions a la càtedra d’Oftalmologia de la Universitat de Salamanca i l’ocupa fins al 1956. El 1951, pensionat per la Fundación Del Amo, fa una estada de sis mesos a la Clínica de Ramón Castroviejo a Nova York. El 1956, a la mort de Mariano Soria, per concurs, obté el trasllat de la càtedra d’Oftalmologia de la UB i l’ocupa fins a la seva jubilació el 1975. En la seva activitat docent, Casanovas s’adona de la importància de la fotografia i sistematitza l’ensenyament amb dispositives. El 1961, publica el manual Oftalmología: Nociones de la especialidad para futuros médicos.

L’any 1962, crea la primera Escola Professional d’Oftalmologia de l’Estat espanyol, que té una gran influència en la formació d’especialistes. La seva vocació docent es manifesta amb els seus cursos bianuals d’actualització, què són un referent per als oftalmòlegs espanyols. Casanovas i Carnicer s’envolta de col·laboradors brillants com Manuel Quintana, Alfred Arruga Forgas, Manuel Burch, Francesc Duch, Antonio Henríquez, José Luis Menezo, Antoni Olivella, Fernando Palomar Petit i Joan B Ribas Montobbio, entre d’altres professors de l’Escola.

Interessat per tots els aspectes de la seva especialitat, contribueix a la introducció, entre d’altres tècniques, de la fotocoagulació, la crioteràpia, l'angiografia de fluorescència. És el creador de l’Oftalmologia Laboral a Espanya, amb nombroses aportacions científiques que tenen un gran impacte: el reconeixement de les malalties de la vista de caràcter professional, la valoració de la incapacitat laboral deguda a lesions oculars o la definició de les condicions del medi laboral segures per la visió dels treballadors. Josep Casanovas i Carnicer és pioner en el camp de la prevenció i tractament dels traumatismes oculars.

Al llarg de tota la vida, Casanovas té un gran protagonisme acadèmic i rep nombroses distincions. Així, l’any 1965, ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya on pronuncia el discurs La función visual nomal y patológica en relación con el arte de la pintura i, abans, esdevé president de la Societat Catalana d’Oftalmologia (1953-58), de la Societat Oftalmològica Hispano-Americana (1960-64) i de l’European Ophtalmic Pathologic Society. Casanovas Carnicer és fundador del Club Gonin de Pathologie Retinienne i, també, membre d’honor de les societats d’oftalmologia europea, alemanya, mexicana, i veneçolana. Des del 1985, és membre de l’Acadèmia Leopoldina für Naturforscher d’Halle (Alemanya) i redactor de Zentralblatt für die gesamte Ophtalmologie und ihre Grenztsgebiete des del 1940. El 1994 l’Ajuntament de Barcelona li concedeix la medalla d’Or al mèrit científic.

MBC