Galeria de metges

Biografia

No és una metgessa en el sentit convencional de la paraula sinó una guaridora que té molt d’èxit popular. A la Catalunya medieval, hi havia altres guaridores. D’ella, però, tenim informació provinent dels conflictes que té amb l’autoritat eclesiàstica quan se l’acusa de bruixeria a principis el segle XIV. El 1303, durant la visita pastoral que el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, fa a la Parròquia de Lavern, a l’Alt Penedès, és informat que alguns fidels quan estan malalts acudeixen a Gueraula de Codines, una dona jova i casada que viu a la veïna població de Subirats. Li diuen que tracta els pacients amb conjurs, oracions i herbes remeieres. Té cura de tísics, de qui té febres o, entre altres, d'aquells que tenen mal de coll i –sobretot- dels nens amb els ganglis del coll inflamats, els anomenats gotornons que afecten més als infants.

L’any següent, el 1304, el bisbe crida Gueraula de Codines al Monestir de Sant Cugat del Vallès per interrogar-la sobre les seves activitats després d'haver estat públicament denunciada amb acusacions tan greus com cometre crims de sortilegi i d’endevinació. En presència del bisbe, Gueraula de Codines -que està embarassada- reconeix que ha fet conjurs i invocacions per guarir algunes malalties però que ho fa recitant el Credo, el Pare Nostre i l’Ave Maria, després fa el senyal de la creu i després diu algunes paraules màgiques, unes oracions que també resa per guarir els animals quan estan malalts.

Per fer el diagnòstic dels seus pacients –explica al bisbe- es basa en l’examen de l’orina, que és la manera com també ho fan els metges acreditats d’aquell temps. Gueraula de Codines afirma que segons el seu color, valora si es tracta d’una febre contínua o terciana, cas en què aconsella dejuni i abstinència al pacient, és a dir, li fa fer règim al malalt. Si pel color de l’orina diagnostica una malaltia més greu, declara que envia el malalt als qui defineix com a “metges majors” perquè –és clar- ella es considera metgessa però “menor”.

Quan el bisbe li pregunta on ha après Medicina, Gueraula de Codines contesta que l’ha ensenyat un metge àrab, de nom Bofim, arribat per mar a Vilanova uns trenta anys abans i establert a Vilafranca del Penedès. El Bisbe acaba l’interrogatori a Gueraula de Codines i li exigeix que no torni a fer conjurs ni endevinacions. Com a penitència sota pena d’excomunió, l’imposa estar-se dreta i sense capa a l’hora de la missa en les festivitats de Nadal, Any Nou i Epifania. A més, ha d’informar a tothom que ella no sap res de Medicina i que no vagin a consultar-la. A més li demana que ha d’anar en peregrinació a Montserrat després que naixi el seu fill.

Tres anys després i de forma espontània, Gueraula de Codines va a veure el bisbe a Barcelona per dir-li que ha pujat a Montserrat i que ja no fa conjurs però que continua diagnosticant malalties i aconsellant els pacients que van a veure-la. Llavors, el bisbe demana les opinions d’un metge i d’un frare sobre les activitats guaridores de la metgessa de Subirats. Els dictàmens d’aquests experts de l’època són favorables i el bisbe permet a Gueraula de Codines fer diagnòstics per mitjà de l‘orina i donar consells als malalts. Li demana, però, que juri que no utilitzarà conjurs ni administrarà cap medicament als seus pacients.

Gueraula de Codines no fa cas d’aquestes imposicions fins que torna a ser denunciada al Tribunal de la Inquisició l’any 1328. Novament és acusada de practicar endevinacions i sortilegis i, aquest cop, és condemnada a presó per reincident. Passa, però, a llibertat condicional a canvi de la fiança que paga el seu fill, Pere Ferrer, que es presenta com a fiador de la seva mare.

MBC