Biografia

Fill i nét de metges, inicialment, comença els estudis de medicina a la Universitat de Cervera però, després, passa a cursar la Patologia i la Clínica a la Universitat de València. Estant a la ciutat del Túria, esclata la Guerra de la Independència i s’allista a un cos de Voluntaris d’Honor de la Universitat de Toledo. El 1811, és nomenat metge interí d’aquest cos i el destinen, primer, a Figueres i, més tard fins al final de la guerra, a Mataró. El 1819, l’anomenen primer metge en cap de l’Exèrcit Expedicionari d’Ultramar. Però, mentre espera per embarcar, es produeix una epidèmia de febre groga a Cadis. Codorniu recomana el trasllat de la tropa a les muntanyes pròximes per impedir que l’epidèmia afecti els soldats. Ho aconsegueix i arran d’aquesta experiència, publica la Historia de la salvación del ejército expedicionario de ultramar (1820).

El 1821, embarca cap a Mèxic com a metge en cap de l’Exèrcit de Nova Espanya. Ja a Veracruz , salva les tropes d’una altra epidèmia de febre groga. De fet, Codorniu, a Mèxic, fa una gran labor científica i social, estableix escoles gratuïtes i organitza l’Acadèmia de Medicina Pràctica de Mèxic.

Torna a Espanya el 1829, sota el mandat de Ferran VII i per les seves conviccions liberals, no pot exercir càrrecs públics. Juntament amb uns companys metges, crea i codirigeix el Boletín de Medicina, Cirugía y Farmacia, primera revista mèdica espanyola amb impacte nacional. Fomenta l’organització gremial de la professió mèdica i, amb l’ajut d’altres col·legues lliberals, crea la Sociedad Médica General de Socorros Mutuos (1835).

Aquest mateix any, investiga una epidèmia de còlera que ha esclatat a Madrid. Com a resultat, esdevé la publicació de quatre opuscles sobre el Colera-morbo de Paris.

Mort Ferran VII, el 1836, Manuel Codorniu s’acull a una llei d’amnistia que li permet reingressar de forma activa al Cos Mèdic Militar. Ingressa com a subinspector mèdic de l’Exèrcit del Nord durant la primera guerra carlista. Dos anys després, crea un sistema d’hospitals i redacta un Reglamento de Hospitales Militares. També, el 1938, escriu el llibre El tifus castrense y civil que es basa en la seva experiència sobre les epidèmies de febre tifoide entre els soldats. Més tard, el 1845, publica Observaciones sobre las enfermedades del ejército. El 1847, és nomenat director general del cos de Sanitat Militar, càrrec que li permet fer una sèrie de publicacions sobre medicina preventiva. L’any 1854, és diputat a Corts i senador per la província de Tarragona. Manuel Codorniu intervé en la redacció del projecte de Llei de Sanitat del 1855. Mor a Madrid, el 1857, un any després de la seva jubilació de l’exèrcit.

El seu fill Antoni Codorniu i Nieto de Samaniego segueix la vocació mèdica del pare i s'esdevé un reconegut metge militar, destacat a les Illes Filipines.

MBC