Biografia

El seu pare, català de Balaguer, era metge i la seva mare d’un poble de Valladolid. Marià de la Pau Graells fa els primers estudis a Barcelona perquè la família s’instal·la a la capital catalana quan ell és petit. Obté el batxillerat en filosofia el 1827 i a continuació comença els estudis de Medicina al Reial Col·legi de Cirurgia i Medicina. Obté el diploma de metge-cirurgià el 1833, el de llicenciat en Medicina l’any següent i el de doctor, el 1835. És un estudiant destacat i, abans d’acabar, el fan responsable de la Biblioteca del Reial Col·legi.

Molt aficionat a les Ciències Naturals, forma part del grup que es reuneix al voltant del naturalista tarragoní Antoni Martí Franquès (1750-1832). En paral·lel a la seva formació mèdica, del 1825 al 1828, Graells segueix els cursos de agricultura i botànica, de física experimental i de química aplicada a les arts de la Reial Junta del Comerç de Catalunya, llavors, el principal centre de formació professional del país. La Societat Barcelonesa d’Amics del País el nomena secretari de les classes d’agricultura des d’on redacta memòries per ajudar als pagesos a combatre les plagues del camp. Aviat, publica un treball de tema botànic: un calendari en què apareixen els períodes de floració de moltes de les especies vegetals de Barcelona i la seva comarca que formarà part de l’edició espanyola de l’obra Elementos de botánica d’Achille Richard del 1831. El novembre de 1833, Marià de la Pau Graells ès nomenat membre corresponsal de la Société Entomologique de France.

Exerceix, també, de metge al costat del seu cunyat Felix Janer. Actua amb heroïcitat durant l’epidèmia de còlera que pateix Barcelona el 1835, un any molt mogut per Graells que alhora es postula per ser elegit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona amb el treball Relación de los insectos que atacan a los olmos, moreras y álamos de los paseos interiores y extramuros de Barcelona. És acceptat i, a més, li concedeixen la càtedra d’Entomologia. També, es nomenat director dels Banys Termals de la Puda que són al terme d’Esparraguera. No pot acceptar el càrrec en ser incompatible amb la càtedra. Com a catedràtic, publica un estudi dels insectes que ataquen les oliveres. L’any següent, l’Acadèmia li encarrega crear un gabinet d’història natural en el si de la institució.

Aviat, el 1837, marxa a Madrid ja que ha estat designat catedràtic de Zoologia del Reial Museu de Ciències Naturals per recomanació de la màxima figura espanyola del Naturalisme d’aquell moment, Mariano La Gasca, íntim amic del seu pare qui li farà de mentor. El 1845, Graells és nomenat director del Reial Jardí Botànic de Madrid i amb la seva actuació al front inicia un període de renaixement ja que es presta més atenció a la investigació, es duu a terme l’Expedició de la Comissió Científica al Pacífic, s’impulsa la fundació de la Societat Espanyola d’Història Natural, es milloren les condicions per l’ aclimatació de les plantes tropicals i es comença a recollir material per inventariar la fauna espanyola.

Tot i que Graells descriu infinitat de noves especies d’insectes, el seu nom ha quedat associat al d’una papallona, la Graellsia isabellae, descoberta el 1848 durant una excursió a la Serra de Gredós i que dedica a la reina Isabel II. És un gran impulsor de projectes de zoologia aplicada, como els d’aclimatació de la fauna útil o els cultius marins d’ostres i musclos. Dirigeix personalment els primers treballs sobre explotacions piscícoles a Espanya en uns estancs del Real Sitio de San Ildefonso o La Granja de Segòvia.

Durant els anys centrals del regnat d’ Isabel II, Marià de la Pau Graells és un personatge influent i forma part d’ un selecte cercle amb capacitat de decisió. La seva omnipresència a les institucions científiques del moment, la seva intensa activitat política i la seva privilegiada situació davant la Corona, el converteixen en el últim científic cortesà espanyol. De la seva influència, en donen fe els títols i honors que acumula al llarg de la vida: Senador del Regne, Comanador de la Reial Ordre de Carles III, Oficial de la Legió d’ Honor o President del Reial Consell d’ Agricultura, Indústria i Comerç, entre altres.

MBC