Galeria de metges

Biografia

Descendent d’una família de metges originaris de Vic, fill del també metge i del mateix nom Bernat de Granollacs, que ja era mort l’any 1439. El 1425, és mestre d’arts i batxiller en Medicina mentre que, el 1940, se’n va a estudiar a Montpeller, d’on torna amb el grau de mestre en Medicina.

Professor de l’Estudi General d’Arts i Medicina de Barcelona des del 1453, Bernat de Granollacs n'és canceller des del 1458. Molt implicat en la política municipal, és militant al partit de la Busca, un dels dos bàndols polítics en què es dividien els habitants de Barcelona del segle XV. La Busca era el partit dels menestrals, mercaders i artesans, que aspirava a controlar el govern municipal per aplicar una devaluació monetària i mesures proteccionistes. Per contra, la Biga, era el grup integrat per comerciants rics i personal nobiliari, oposats als sectors vinculats a l’economia productiva i que pretenien conservar el poder municipal. El 1455, aprofitant una reforma de la composició dels òrgans de govern municipal, imposada per Alfons IV el Magnànim, rei d’Aragó i comte de Barcelona, Bernat de Granollacs aconsegueix ser membre del Consell de Cent de Barcelona.

Com a metge, Bernat de Granollacs és cridat per servir de metge de la família reial i atén la reina Maria de Castella, esposa del rei Alfons V el Magnànim, i al seu germà Joan II, rei de Castella.

El 1484, Granollacs publica un Lunari que s’esdevé un autèntic ‘best-seller’ científic de la darreria del segle XV i la primera meitat del segle XVI perquè és la primera obra d’Astronomia impresa que es coneix a Espanya. L’obra arriba a tenir una quarantena d’edicions incunables -una cada any- i és publicada en diferents idiomes i a diverses ciutats d’Europa. El 1485, s’imprimeixen l’edició catalana, una versió llatina i una altra italiana mentre que, el 1488, surt la portuguesa. El Lunari, profusament il·lustrat, dóna indicacions del calendari fins al 1550, les dates de conjuncions i oposicions de la lluna i els planetes, eclipsis, festes variables, etc. En definitiva, aporta diverses informacions que tenen aplicacions en la pràctica mèdica, l'agricultura, la religió i en gairebé totes les activitats de la vida quotidiana de les persones.

El llibre de Granollacs no cita les seves fonts però tot sembla indicar que les dades estan calculades a partir de les taules de David Bonjorn -astrònom jueu de Puigcerdà- molt prestigiades des que l’astrònom jueu de Salamanca, Abraham Zacut, les reprodueix en el seu Almanac perpetu. Més endavant, l’astrònom saragossà d’origen jueu, Andres de Li -pres pel tribunal de la Inquisició el 1490- afegeix al Lunari una part de caràcter teòrica, erudita i astrològica que es denomina Repertorio de los tiempos i s’edita conjuntament amb el text original de Granollacs el 1513 a Barcelona.

Entre els fills de Bernat de Granollacs destaca en Francesc que és continuador de la nissaga mèdica del Granollacs mentre que Bernat, afavorit pel seu pare mentre és conseller, ascendeix a ciutadà honrat al costat dels integrants de la Busca i llegant a la seva descendència el dret a formar part de la noblesa catalana.

MBC