Galeria de metges

Biografia

Nét del metge de Folgueroles Josep Vilar Batlló (+d.1904), originari d’Hostalets de Balanyà, i fill de l’otorinolaringòleg Josep Vilar Giménez (+1935) desplaçat a Astúries però que torna a Catalunya quan Pelai encara és molt petit. Fa els estudis primaris i secundaris a l'Institut de Barcelona fins al 1926 per ingressar a la Facultat de Medicina de Barcelona tot i que es llicencia a Saragossa l'any 1935. Mentre fa la carrera, és membre de la Federació Universitària i Escolar i de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya. Interessat per la política, milita al Partit Nacionalista Republicà d’ Esquerres, partit polític que es funda l'octubre de 1933 al voltant de l'anomenat grup L'Opinió, constituït per membres expulsats d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Col·legiat a Barcelona el 1936, Pelai Vilar Canales obre la seva pròpia consulta al 401 de la Gran Via de Barcelona i al 6 de la Plaça Osca del barri de Sants. Alhora, es forma com otorinolaringòleg al servei de l’especialitat de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona com a metge adjunt i, també, a l’Hospital Psiquiàtric de la Generalitat de Catalunya.

En esclatar la Guerra Civil, Pelai Vilar participa a l’Expedició a Mallorca com a membre del Comité Sanitari de les Milícies Antifeixistes, al costat del metge Gabriel Capó Batlle, qui l’influeix perquè s’afiliï al PSUC. En representació d’aquest partit, forma part del Consell de Sanitat de Guerra i el nomenen cap de la Primera Comandància de Tropes de Sanitat. Posteriorment, participa en la defensa de Madrid amb el grau de comandant. En aquest front, veu morir Durruti i ell li ha de fer l’autòpsia.

El febrer de 1939, abandona Espanya i és l’oficial que arria la bandera republicana que oneja a la frontera de Prats de Molló. Reclòs al camp de concentració d’Adge, Vilar Canales és el cap de sanitat del camp, fins que es traslladat el 1941 al camp de d’Argelers, on organitza un Servei d’Otorinolaringologia (ORL)que la sanitat militar francesa considera modèlic.

El setembre de 1942, al Port de Marsella, Pelai Vilar pot embarcar al Nyassa cap a Mèxic. Salubritat l’envia a Pachuca on s’hi estableix. Exerceix al recent inaugurat Hospital Infantil de Pachuca on s’encarrega de crear un petit Servei d'Otorinolaringologia utilitzant els seus pocs estalvis per comprar els aparells necessaris com el primer equip d'endoscopía per efectuar broncoscòpies i esofagoscòpies o un audiòmetre. Treballa, també, a l’Hospital Civil i al Centro Neumológico. A més, durant catorze anys, és el director de la publicació Acta Mèdica Hidalguense.

El 1959, el doctor Vilar es trasllada a Mèxic DF on, el bienni 1964-65, és president de la Borsa del Metge Català. És membre de l’equip de la Clínica Londres on exerceix privadament amb molt prestigi fins al 1980. Director durant quatre anys de la revista Anales de la Sociedad Mexicana de ORL, tradueix de l’anglès al castellà diversos llibres de l’especialitat. És professor d’ORL de l’UNAM i membre de la Societat Mexicana d’ORL i Cirurgia de Cap i Coll. L’any 1992, participa al Congrés d’Història de la Medicina Catalana celebrat a Tarragona.

El seu fill Pelai Vilar Puig és un dels otorinolaringòlegs mexicans més afamats, quarta generació de la nissaga mèdica catalana iniciada a Osona el segle XIX.

MBC