Biografia

Fill d’Anicet Vilar Ferrer, nat a La Jonquera, i de Balbina Ferran Saurí, nascuda a Figueres d’on és oriünda la família paterna ciutat on estudia i es gradua batxiller en Joaquim Vilar el 1887. El pare és mestre i consta que una filla del matrimoni neix a Canet de Mar el 1863 on possiblement s’està la família fins que es trasllada a Perelada on ja neix hi en Joaquim el 1870 i també una altra noia el 1878, Trinitat, que el 1910 viu asilada a l’Hospital de Santa Caterina de Girona on ha ingressat uns anys abans amb problemes d'alienació.

Fa la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicència el 1894 amb algunes assignatures aprovades a la Facultat de Medicina de Saragossa tot just quan fa pocs mesos que ha mort el pare i, l’any 1895, consta que aquest any el fill cobra l’increment gradual dels sous pendents del finat i que ell els lliura a la mare i a la seva única germana.

Mesos després, el 28 maig del 1896, ingressa com a metge provisional al Cos de Sanitat Militar. Primer i durant un interval molt curt de temps, Joaquim Vilar és destinat al segon batalló del Regiment d’Infanteria de Zamora, al de Castella i al d’Àsia i, encara l’octubre del 1896, l’envien al de Caçadors d’Alfons XII. El 1898, però, ja el destinen al Regiment d’Infanteria d’Aragó. D’aquí, causa baixa voluntària el gener de 1899 amb el grau de metge segon i quedant en situació de reserva gratuïta. El març d’aquest any, rep una Creu de Primera classe al Mèrit Militar amb distintiu blanc.

Segons Corbella, el 1907, Vilar Ferran podria ser a Barcelona en tant que coincideix amb la publicació del Manual práctico de la enfermera hospitalaria y doméstica. Posteriorment, sembla que hauria d’haver estat metge de la Vall d’Aran perquè el 1913 publica la Topografia Mèdica de la Vila de Viella i en general de la Vall d’Aran, treball que obté el Premi i la Medalla d’Or de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona l’any següent i el nomenament d’acadèmic corresponent. La memòria que s’estructura en dues parts: una que tracta el medi -la mesografia- incloent-hi la fauna, i una altra que tracta la demografia. En definitiva, té en compte tots els aspectes que fan necessari el coneixement après ‘in situ’ i detalls que no tindria només amb la lectura de la Contribución al estudio de la flora del Pirineo Central (Valle de Arán) que publica Manuel Llenas un any abans. La seva presència a la Vall d'Aran, sembla confirmar-se en tant que, alguns autors, li atribueixen la publicació d'alguns articles al Boletín Médico, la revista del Col·legi de Metges de Lleida, en aquest període tot i que de moment no han estat localitzats.

La següent notícia que ens arriba de Joan Vilar és del 1917 amb la publicació de la Topografía Médica del Distrito Municipal de Villanueva de la Cañada o La Espernada, treball que la Reial Acadèmia Nacional de Medicina atorga el Premi Garcia Roel de 1916, premi que torna a guanyar el 1919 per la Topografia Medica del Distrito Municipal de Villa del Prado i, també el 1921, per la Topografía Médica del Distrito Municipal de Móstoles, publicades el 1920 i el 1922 respectivament. Són tres memòries mèdico topogràfiques pertanyents a la regió de Madrid, les dues darreres comptant amb la col·laboració de Salvador Caracuel y Farrugia. Així, es fa palès que en aquesta època hauria passat –si més no- llargues temporades a Castellà. De fet, segons Corbella, Joaquim Vilar Ferran publica alguna text a El Eco Médico-Quirúrgico, revista que s’edita a Valladolid entre els anys 1906 i 1936. En aquest temps, però, també hauria passat per Astúries abans del 1919 perquè és quan guanya en solitari el mateix Premi Garcia Roel del 1919 per la Topografia Médica del Concejo de Cabrales, que es publica el 1921. I, certament, podem confirmar la presència de Joaquim Vilar a la cornisa cantàbrica perquè un article que es publica el 1918 al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) narra l'excursió que organitza els dies 19 al 21 d'agost d'Arenas a La Hermida de Santander, pel Port d’Era o Portudera i Sostres, etc. Sembla confirmar-se que era a la zona un any abans perquè probablement estava redactant la memòria topogràfica de Cabrales. El doctor Vilar Ferran és soci resident del CEC des del 29 d'octubre del 1912 fins al 30 de setembre del 1947.

La mare de Joaquim Vilar mor a Figueres el 1920, justament l’any que el trobem nomenat com a metge civil de la Comissió Mixta de Reclutament de Girona. Sembla que la malaltia de la mare o la custòdia de la germana, l'haurien fet abandonar Castella a finals del 1919 o principis del 1920 per establir-se, almenys temporalment, més a prop de la família amb qui sempre hi manté els vincles a l'igual que fa amb la capital gironina. Ho mostra, el dos de març del 1917, El Autonomista quan es fa ressò del premi que li acaba d’atorgar la RANM i en explicar que el metge de Perelada és resident a Barcelona des de fa 22 anys i que hi exerceix professionalment. Això seria des del 1894 però no seria del tot cert perquè -com a mínim- ha estat fora de la capital catalana des del 1896 al 1899 servint al Cos de Sanitat Militar i el temps necessari per elaborar les seves topografies mèdiques. Aquesta nota de lloança assegura també que fa 20 anys que Joan Vilar té el doctorat però per ara no hem localitzat la tesi.

A finals la dècada dels anys 1920 i a principis dels 1930, consta Joan Vilar resideix al número 8 del carrer Nova de Sant Francesc de Barcelona. Molt vinculat amb França, és membre de la Unió Mèdica Franco Ibera Americana, institució que l'inscriu com a soci honorari en el seu Llibre d’Or el 1926. Quatre anys després, el 1930, forma part de la comitiva que viatja a Montpeller per assistir a un acte de confraternitat dels metges francesos i catalans.

L’agost del 1933, es dóna de baixa del Sindicat de Metges de Catalunya perquè no exerceix de metge però continua residint a Barcelona. Un any després, encara es troba entre les visites al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya i, finalment, la darrera pista que tenim de Joan Vilar és del 1957 quan el seu nom apareix en un plet interposat contra la Companyia de Ferrocarrils Catalans. Després, res més fins al 1991 quan l'Ajuntament de Figures fa una crida als propietaris deutors d'un nínxol del Cementiri Municipal: Joaquim Vilar Mir mor sense descendència.

MVR-MBC