Biografia

Nascut a Girona, fill de Felipe i Rosa, estudia batxillerat als Maristes de Girona i de Mataró per seguir estudiant Medecina a les Facultats de Valladolid i Barcelona on es llicència l’any 1953. Exerceix la professió a Girona tot seguint el “philum galènic” de l'avi Felipe Sánchez Garcia (Requena, 1852 – Girona, 1920), format amb el doctor Robert -qui deia als seus clients de Girona que per què no anaven a la consulta del seu deixable, Felipe Sánchez Garcia, que en sabia més que ell- i l'origen d’una nissaga gironina, té tres fills metges, els Sánchez Llistosella: Miquel -cirurgià de la Clínica del Pilar de Barcelona- Felip -lliurat totalment a la Medicina General a Girona i pare del biografiat Felipe Sánchez Babot, que es guanya l’apel·latiu “el metge de Girona” i Josep -un bon cantant d’òpera que s’especialitza en Otorrinolaringologia i estableix consulta a Barcelona-. Felipe Sánchez Babot es marida amb Esperança Masó Bru i té tres fills, un d’ells, Felipe Sánchez Masó, metge com el pare i continuador de la nissaga.

D’aquesta saga mèdica i la seva passió per la Medicina, a banda de la professió, en destaca l’afició als esports, trets característics que ha calat en la seva descendència. Felipe Sánchez Babot exerceix l’activitat professional al mateix despatx que els seus predecessors i, en els inicis, passa uns tres anys amb l’oncle Felip, l’especialista d’ORL, fins a la mort del seu pare, moment en què el substitueix a la consulta de Medicina General. Paral·lelament, Felip Sánchez Babot és també ajudant d’Otorrinolaringologia al SOE amb el doctor Palomer durant un temps. Després, l’any 1958, és nomenat metge titular interí del partit mèdic de Sant Gregori i agregats fins al 1966, que obté el títol de metge especialista en Medicina de l’Educació Física i Esport per la Facultat de Medicina de la UB. Metge de gran prestigi, aviat, és el metge dels Col·legis dels Carmelites, Maristes, del Seminari Diocesà i del Geriàtric de Girona però, també, d’altres institucions polítiques i religioses de diverses èpoques com, entre altres, són el Bisbat de Girona, alcaldes i governadors civils de Girona de cada moment i de nombroses personalitats gironines.

Entre els anys 1960 i 1966, Felipe Sánchez Babot forma part de l’Ajuntament de Girona pel terç familiar sense pertànyer a cap partit i, des de la Regidoria d’Esports, s’esdevé en un promotor de diverses obres esportives com la construcció del Pavelló Esportiu de Girona i, també, la Piscina Municipal.

Però, si la petjada professional i política de Felip Sánchez Babot és gran i ben recordada, ho és més encara, la seva faceta d'esportista, que ja dèiem que li venia de família: és un atleta complet, practicant de diferents esports i, especialment, de la natació, camp en què obté els seus principals i més destacats èxits. Un autèntic “tragamilles” -com ell mateix es qualificava- que acaba convertint les seves proeses de nedador local en travessies per mars internacionals: Gibraltar, La Mànega o Els Dardanels. Especialment celebrada és la Gran Festa de la Natació Catalana -la Travessia de l’Estany de Banyoles- que instaura el mateix Felip Sánchez Babot l’any 1944 amb periodicitat anual en què ell hi participa des de la seva primera edició i a la qual no deixa d’inscriure’s com a veterà fins a ben avançada edat.

President de la Federació Catalana d’Atletisme a Girona i membre de la Junta Provincial d’Educació Física i Esport, Felipe Sánchez Babot és soci d’honor del Club Natació Banyoles i soci numero 1 del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), club que li atorga una Placa al Mèrit Esportiu l’any 1956. Dos anys després, l’Ajuntament de Girona atorga a Felipe Sánchez Babot la Medalla d’Or de la Ciutat.

FXCC