Biografia

De família benestant de fabricants del Maresme, Gaietà Cruxent fa els primers estudis als Escolapis de Mataró i comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona el 1819. Però, abans d’acabar-la, l’ha d’interrompre per incorporar-se com a practicant a l’exèrcit durant els conflictes entre liberals i absolutistes. El seu regiment radica a Tarragona fins al 1823, quan la ciutat ha de capitular davant l’exèrcit de Ferran VII. Amb la rendició de les tropes lliberals, torna a la Facultat de Medicina per reprendre els estudis però, novament, els ha d’interrompre per raons politiques i, l’any 1827, es veu forçat a emigrar a Amèrica.

S’instal·la a Puerto Rico on el capità general de la illa l’autoritza a fer de metge i el nomena facultatiu del Batalló de Milícies Disciplinades, càrrec que manté fins al 1844. En els anys de permanència al Carib portorriqueny, Cruxent adquireix un gran prestigi com a metge de l’Hospital Militar d’Aguadilla. Escriu diversos articles mèdics i, també, sobre qüestions agrícoles al Boletín Instructivo y Mercantil, publicació que es publica a la capital de l’illa. El 1840, és nomenat membre de la Sociedad Económica de Amigos del País.

El 1842, arriba a Puerto Rico informació sobre el mètode homeopàtic. Cruxent queda convençut de la seva utilitat i es converteix en un ferm defensor d’aquesta nova Medicina. Participa en les polèmiques que es plantegen entre els seguidors i detractors de la doctrina homeopàtica. Dos anys després, el 1844, torna a Europa i s’instal·la a París per estudiar a fons les aplicacions d'aquesta disciplina. S’afilia a les dues societats homeopàtiques existents a la capital francesa i s’interessa, a més, pel mesmerisme, la frenologia i el magnetisme. El 1847, se li atorga la vicepresidència honorífica de la Societat de Mesmerisme de París.

L’any 1847, torna a Barcelona i obté els títols de llicenciat i de doctor en Medicina desprès de fer els exàmens corresponents. Aquest mateix any, membre de la Societat Filomàtica de Barcelona, Gaietà Cruxent és acceptat a la Societat Hahnemanniana Matritense, de la qual n’esdevindrà president honorífic anys després. Tot seguit, torna a Puerto Rico per establir-se a Mayagüez per practicar l’Homeopatia fins que abandona Puerto Rico l’any 1849 que, cansat de tenir constants polèmiques amb els metges al·lòpates locals, marxa a l’illa de Cuba. Durant quatre anys, s’instal·la a Santiago de Cuba on es guanya el prestigi desprès d’atendre el governador de la regió i publicar nombrosos articles a la premsa local.

El 1853, Gaietà Cruxent té la intenció de tornar a Barcelona però topa amb dificultats arran d’un conflicte que té amb el catedràtic de Cirurgia, Antoni Mendoza, i ha de tornar-se’n a L'Havana on s'hi està dos anys i mig, període en què publica nombrosos articles i algunes memòries.

L’any 1856, Gaietà Cruxent i Lalbi és distingit amb l’Ordre de Carles III. Aquest mateix any, torna definitivament a Barcelona i publica les seves dues obres sobre la reforma homeopàtica. El 1863, mor de manera sobtada a Mataró.

ASM