Biografia

Brillant estudiant de batxillerat als Escolapis de Vilanova i la Geltrú, obté el títol amb premi extraordinari l’any 1896 i, tot seguit, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1903. En acabar la carrera, decideix instal·lar-se al poble o el més a prop possible i comença fent de metge de la Germandat de Canyelles fins al 1905 que deixa de visitar aquest poble quan obté la plaça de titular d’Olivella on s’està fins a l’onze de març del 1908, data en què és nomenat metge titular únic de Sant Pere de Ribes amb caràcter interí en substitució de Ramon Puig Mestre que acaba de morir. Cristòfol Cuadras obté la plaça en propietat el vint-i-sis d’agost del 1921.

A més, és metge de la Beneficència Municipal de la mateixa població i Inspector Municipal de Sanitat des del 1923. També, des de gener del 1907, Cristòfol Cuadras Giralt és contractat com a director mèdic de l’acabat d’inaugurar Hospital del Redós, antigament conegut com a Hospital de Redós de Sant josep i Sant Pere, una obra modernista de l’arquitecte Josep Font Gumà, atès per les germanes Darderes. Des de fa uns anys, és la seu d’una residència d’avis al bell mig del nucli antic del poble. Amb el pas dels anys, El Redós queda en situació de precarietat, com denuncia Cuadras Giralt i aconsegueix que s’ampliï l’any 1930, mantenint la direcció.

En tots aquests anys en què Cuadras Giralt és metge titular únic de Sant Pere de Ribes, càrrec que deixa el 1949, signa 1.172 paperetes de defunció de les quals: 78 per tuberculosi pulmonar, 59 menors de cinc anys, 47 per feridura, 44 de pneumònia gripal, 9 de pneumònia no especificada, 20 de tifus, 8 de xarampió, 8 de diftèria i 7 de part. La resta són altres diagnòstics concrets o de malalties difícils d’identificar com cistitis reumàtica, hiperèmia de fetge, mort natural o, entre altres, febre gàstrica nerviosa.

A més, les notes del Dietari de Pere Miret Cerdà ajuden a entendre millor la tasca del metge Cuadras: “En tres dies de l’any 1911, s’han vist atacades pel còlera unes mil persones al Vendrell, apoderant-se tal pànic de la població, que de 5.000 mil habitants que compta, només n’hi han quedat 2.000, fugint els restants a les poblacions veïnes. A Vilanova, hi ha hagut trenta-dos casos de còlera, morint-ne disset. La malaltia s’ha estès per Calafell, a la Bisbal i a la Riera, on ha causat un gran nombre de víctimes. L’any 1917, una epidèmia de xarampió i alguns casos de diftèria causen nou morts al poble. L‘any 1918, s’ha estès una epidèmia de grip que ocasiona moltes víctimes, de la qual a Barcelona hi moren 300 persones cada dia. A Vilanova, Sitges i Vilafranca s’hi ha presentat amb molta intensitat, havent estat molt benigne fins ara al nostre poble, gràcies a Déu”.

A més, el gener del 1904, Cristòfol Cuadras és nomenat vocal de la Junta Directiva de l’Associació Amics de la Caritat, entitat que es crea a finals del segle XIX per un grup d’homes de bona voluntat que abonen una quantitat mensual i recullen donatius per ajudar les famílies que es queden sense recursos. Cuadras Giralt s’encarrega de valorar cada cas i decidir els ajuts que els atorga l’Associació. Una altra entitat benèfica, El Redós de Sant Josep i Sant Pere, inaugurada el juny del 1906, contracta Cuadras Giralt, amb un sou de trenta pessetes l’any, per atendre diferents malalts infecciosos i amb tifus, tuberculosos en l’etapa final, pacients que han patit accidents vasculars cerebrals, ancians desvalguts del poble, etc.

Fins als anys seixanta del segle passat, els metges que exercien a zones rurals havien de resoldre qualsevol situació o urgència mèdica, quirúrgica o d’una altra especialitat que es presentés en qualsevol moment. Estaven de guàrdia vint-i-quatre hores, dia i nit cada dia de l’any. Al matí, el doctor Cuadras passa visita a tots els allitats, ressegueix el poble casa per casa i, a la tarda, visita a casa seva. Atén els parts quan la llevadora el sol·licita. També, fractures, accidents, hipertèrmies, còlics. Sigui al poble, sigui a les masies, algunes a hores de camí. És el doctor Cristòfol Cuadras qui, quan una epidèmia amenaça i colpeix la població, decideix les mesures preventives i els tractaments més adequats. La majoria de metges rurals acceptaven aquesta feina amb bon humor, el doctor Cuadras -o senyor Tòfol, malnom amb què se’l coneix- sempre està disposat, mai protesta i acut sempre que el demanen, sempre com més aviat millor. Treballador incansable, amb el seu caràcter alegre i entusiasta, transmet confiança i afecte als seus pacients fins al punt que feia que les persones creguessin cegament en ell i en el seu diagnòstic.

La necessitat l’havia convertit en un cirurgià consumat: a una dona que se li va gangrenar una ferida a la mà, li va tallar l’extremitat per sota el trocànter humeral al damunt de la taula de la cuina i va sobreviure molts anys. El doctor Cuadras es preocupava molt pels malalts. L’any 1940, en un cas de pneumònia, malaltia que llavors tenia una alta mortalitat, aconsegueix que li enviïn amb urgència el Prontosil, una de les primeres sulfamides descobertes a Alemanya que encara no estava comercialitzada. Feia, també, de forense i les autòpsies dels accidentats.

En aquells anys, Sant Pere de Ribes era un poble tancat. El senyor rector, el metge i el farmacèutic són les persones més respectades i a ells se’ls consulta afers personals, familiars i econòmics. En Tòfol és el més popular i carismàtic. És la persona que la gent troba cada dia pel carrer i aprofita l’ocasió per demanar-li el seu parer sobre algun mal, si ha de comprar una peça de terra que li ofereixen o si creu que li convé a la filla casar-se amb el fill del sereno. El seu consell, assenyat i oportú resol situacions complicades i la seva opinió és respectada i acceptada per tothom.

Cristòfol Cuadras és multifacètic, tant col·labora en la portada de l’aigua corrent, la instal·lació de l’electricitat i el telèfon a Sant Pere de Ribes com desenvolupa una intensa activitat cultural. El 1904, és soci fundador del Centre Recreatiu i, el 1916, quan es funda l’Ateneu, és elegit president d’aquesta entitat cultural que es converteix en la més important d’aquell primer quart de segle per promoure el conreu de les lletres, les ciències i les arts ribetanes. A més, encara li queda temps, per confeccionar estadístiques sanitàries i estudis sobre la mortalitat infantil a Sant Pere de Ribes. I, també, té una reconeguda faceta com a historiador de Ribes i de la comarca del Garraf. Consta que alguns dels seus articles es publiquen a L’Estel, amb seguretat dues narracions de 1935, on explica que va tenir Mossèn Cinto Verdaguer com a pacient quan, en els darrers dies de la seva vida, el poeta visita l’Ermita de Sant Pau de Ribes. Un fet que es cita amb posterioritat a altres publicacions i es dóna per verídic.

El Dr. Cuadras representa un tipus de metge -avui desaparegut- amb pocs recursos tècnics i terapèutics. És el metge que va a casa del pacient i seu al vorell del llit, el consola i li recepta tres cullerades al dia d’un xarop amarg. I marxa després de rentar-se les mans en una gibrella d’aigua i eixugar-se amb una tovallola acabada de treure de l’armari. Aquest metge –avui- és una figura històrica però -en el seu temps- va complir una funció social i humana fonamental, dedicant tota la seva energia i intel·ligència, tota la seva bondat i el seu amor al proïsme. Fumador empedreït, amb emfisema i insuficiència cardiopulmonar, el doctor Cristòfol Cuadras Giralt mor el mes d’agost de l’any 1953 d’una pneumònia, als setanta-tres anys. L’any 1966, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes li ret homenatge i dóna el seu nom a un dels carrers de la població.

Casat amb Mercè Bertran Baqués, tenen dues filles i un fill, Cristòfol Cuadras Bertran (1910-1991) que és metge ginecòleg.

PMC