Galeria de metges

Biografia

Acaba la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona l’any 1881 i mor d’una pneumònia gripal hipertòxica a l’edat de 51 anys. Com la majoria de metges rurals, el doctor Puig és una persona magnànima, sacrificada, caritativa i vocacional. El malat està per sobre de tot, visita a qualsevol hora, a qualsevol dia, a qualsevol lloc. És permanentment al servei de la comunitat. Dels dos mil habitants del poble de llavors, cinc-cents viuen en masies, algunes allunyades a tres i quatre hores de camí. Ramon Puig té un cavall propi, que no sempre està disponible i les llargues caminades per visitar un nen amb febre alta o un avi fumador que s’ofega, no eren un fet inusual. Ell conserva sempre el bon humor i és impossible veure’l malhumorat.

El seu altruisme és notable. Com es veu en la llista d’iguales, el pagament anual que li fan és molt modest i, a més, quan mor es descobreix que la meitat dels seus aconductats no pagaven i alguns devien de deu a vint anys d’iguales. Preocupat per la cultura, dóna conferències periòdiques al Centre Català i publica obres educatives com: L’alcoholisme, La instrucció a Sant Pere de Ribes, Estudi de l’analfabetisme, Procediments de l’ensenyança moderna i Topografia de Sant Pere de Ribes.

El dia de Sant Josep de l’any 1908, amb una febre de 40 graus, passa visita als domicilis de tots els malalts allitats del poble com si res però -tres dies després- moria d’una broncopneumònia gripal. Durant aquests tres dies, el visiten vint-i-dos metges, de Barcelona i dels pobles veïns. Tots ells, segons explica un familiar, el volen incorporar i examinar-lo. A més, cadascun li receptava un medicament diferent del que li receptaven els altres companys.

Sis anys més tard, el dia de Sant Pere, festa major del municipi, les autoritats i tot el poble, amb banda de música, mossos d’esquadra amb uniforme de gala, l’homenatgen i descobreixen la placa del “Carrer del doctor Ramon Puig”. El doctor Cuadras s’encarrega de fer un panegíric de la personalitat de Ramon Puig i Mestre, del seu amor a Sant Pere de Ribes, de la bondat, de la generositat, de la seva noblesa, la seva habilitat com a polític i una intel·ligència que li permetia -a més de fer brillants diagnòstics- preocupar-se de la formació dels ribetans amb publicacions i conferències al Centre Català.

Anys més tard, dos fills seus: Pere Puig Roig i Lluís Puig Roig (1902-1992) són metges molt reconeguts a Barcelona i, igualment, ho són els seus néts Pere Puig Massana (1949-2006), Miquel Puig Massana i Lluís Maria Puig Tintoré, avui actiu.

Ramon Puig és metge titular del poble vint-i-set anys, anys en què signa mil cinquanta-cinc paperetes de defunció. L’apartat més gran de morts és el dels menors de cinc anys, amb 244 amb diagnòstics de malalties infeccioses, principalment: diftèria, xarampió, escarlatina, tos ferina, morts en el part o en el postpart, tètanus, trastorns digestius i diarrees, que en alguna casa s’etiqueten de còlera. En cinquanta-nou casos el diagnòstic és de tuberculosi. En quaranta-quatre, de diftèria. En quaranta-tres de feridura, en trenta-quatre de pneumònia i en vint-i-dos de tifus. En la gran majoria el diagnòstic és explícit. Només en una petita proporció d’un dotze per cent, el diagnòstic és difícil d’entendre avui, per exemple: dishèmia escorbútica, leucèmia esplènica, “derrame de la medul·la oblongada”, misèria orgànica, gastritis glandular, febre gàstrica nerviosa, etc.

El seu íntim amic l’apotecari del poble Josep Bertran Miret, escriu en el seu dietari activitats que ens ensenyen com actua el metge Puig Mestre com quan practica un fòrceps a una dona que està molt greu, quan l’oncle Pere es trenca la clavícula i ell el cura. També, quan es declara un cas de verola i es prenen mesures preventives. El setembre del 1884, s’expulsa a tots els que vénen a collir raïm per les notícies de l’epidèmia de còlera. Apareixen casos de diftèria i moren dos nens de la mateixa casa. El dia 11 de gener de 1885, diumenge, consulta entre els doctors Puig, Benaprès, Ribot i Robert –el catedràtic de Barcelona- per esbrinar la malaltia que pateix Josep Puig Mestre, germà del Dr. Puig. El diagnòstic del Dr. Robert és d’aneurisma del tòrax celíac i mor dos mesos més tard als trenta-vull anys. El dia 18 d’agost es declara oficialment el còlera a Barcelona, els veïns del poble encenen fogueres amb sofre per purificar l’atmosfera. El Dr. Puig talla el dit mig de la mà esquerra a un noi que se l’ha enganxat a una porta. Any 1889, es reuneix la Junta de Sanitat per aïllar les famílies que tenen verola i el Dr. Puig vacuna passant la limfa de braç a braç. El Dr. Puig fa una traqueotomia a un nen que s’ennuega amb un pinyó. Un altra traqueotomia a un nen de tres anys amb diftèria, que també mor. Una dona amb luxació de mandíbula és anestesiada amb cloroform i mor l’endemà. La relació de fractures, amputacions, accidents, malalties infeccioses, epidèmies, aparició de gossos rabiosos, amb els problemes dels mossegats, són constants.

El metge rural d’aquells anys compta amb els seus cinc sentits més el sentit comú i els coneixements que li han donat els estudis a la Facultat per diagnosticar i tractar totes les patologies i aplicar les mesures preventives necessàries que sorgeixen en una determinada població. Està sol i de servei totes les hores del dia i cada dia de l’any. Mai, Ramon Puig Mestre envia un malalt o accidentat fora del poble.

Jo no el vaig conèixer, però he conegut un dels seus fills i un nét a més d’algunes persones del poble que el van conèixer, el tractaren i es beneficiaren dels seus suggeriments, entre ells el Dr. Cuadras, el seu successor com a metge titular, que sentia una gran admiració per la seva gran intel·ligència i bondat. El concepte comú és que era una persona excepcional. Tot i els anys passats, el poble de Sant Pere de Ribes conserva encara la memòria d’un gran home que va dedicar la seva vida a la salut i a la instrucció del seus habitants.

PMC