Galeria de metges

Biografia

Fill del ginecòleg Pere Puig Roig i nét del metge de Sant Pere de Ribes, Ramon Puig Mestre, a més de nebot del ginecòleg Lluis Puig Roig i cosí del també ginecòleg Lluís Maria Puig Tintoré. Miquel Puig Massana, titulat en batxiller per l’Institut Maragall el 1942, ingressa a la Facultat de Medicina de Barcelona on es llicencia el 1949. Atret per la pràctica de la Cirurgia, de seguida, entra als Serveis de Cirurgia General que dirigeixen els doctors Josep Masferrer Oliveras a la Quinta de Salut L’Aliança i al Jaume Pí Figueras a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

El 1954, Puig Massana és nomenat cap del Servei de Cirurgia de la Quinta de Salut L’Aliança. Posteriorment, guanya per oposició una plaça de cirurgià de l’Hospital de Sant Pau. Interessat per la Cirurgia Cardiovascular -especialitat emergent cap als anys cinquanta del segle passat- Puig Massana decideix anar a formar-se a l’Hôpital Edouard Herriot de Lió amb els professors Paul Santy i Pierre Michaud. De tornada a Catalunya, a partir de 1959, inicia un programa d’investigació amb animals per perfeccionar les tècniques de circulació extracorpòria (CEC) que ha après a França i crea una màquina dissenyada per ell mateix. Més endavant, al llarg de la seva carrera, Puig Massana fa altres estades breus a diferents centres europeus i nord-americans especialitzats en Cirurgia Cardíaca.

El 1955, tant a l’Hospital de Sant Pau com a la Quinta de Salut l’Aliança comença la pràctica clínica de la Cirurgia Cardíaca a cor tancat: comissurotomies mitrals, lligadura de ductus, coartacions d’aorta, pericardiectomies i implantacions de marcapassos. És, però, a partir del 1960, quan inicia les operacions amb circulació extracorpòria.

El 1966, Simon Lamuela -un dels introductors del sistema de Metges Residents a Espanya, que ha estat anomenat director del Centre Quirúrgic Sant Jordi de Barcelona per convertir-lo en un Centre Monogràfic de Malalties Cardiovasculars- nomena Miquel Puig Massana cap del Servei de Cirurgia Cardiovascular. En poc temps, el converteix en un dels més importants de l’Estat, homologable en qualitat i quantitat als centres de més prestigi dels països del nostre entorn. Prova d’això és el reconeixement que obté dels cirurgians cardíacs més destacats del món i que es tradueix en reiterades visites de cirurgians estrangers com ara Cooley, Mc Goon o Barnard.

Al Centre Quirúrgic Sant Jordi, amb una aportació important a l’especialitat, Puig Massana crea també un Laboratori de Cirurgia Experimental on investiga, entre altres, els homoempelts valvulars, la circulació extracorpòria, el rebuig del trasplantament cardíac i la revascularització coronària, directa i indirecta. També, en aquesta etapa quirúrgica, Puig Massana dissenya una de les tècniques quirúrgiques per corregir la cardiopatia congènita del retorn pulmonar anòmal com, posteriorment, es descriu als manuals de tècnica quirúrgica que s’estudien a tot el món.

La capacitat docent de Puig Massana converteix el Servei de Cirurgia Cardiovascular del Centre Quirúrgic Sant Jordi en un centre de formació per a un gran nombre de cirurgians cardíacs que es distribueixen per pot el país. Entre els seus deixebles, entre altres, destaquen els seus dos ajudants Eduard Castells i Marcos Murtra que, anys més tard, són els caps dels Serveis de Cirurgia Cardíaca dels Hospitals de Bellvitge i de la Vall d’Hebron, respectivament. De fet, en la dècada dels 90, una cinquena part dels serveis de públics espanyols de l’especialitat estan dirigits per metges que s'han format amb Miquel Puig Massana.

En aquesta activitat formativa i divulgativa, destaquen també els cursos i conferències que Puig Massana imparteix a diferents seus des de l’Hospital de Sant Pau, a la Clínica Sant Jordi, a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i a les diferents societats científiques de l’especialitat tant nacionals com internacionals. El 1973, té lloc a Barcelona l’XI Congrés Mundial de la Societat Internacional Cardiovascular, primer esdeveniment internacional de l’especialitat que es fa a l'estat espanyol, i Puig Massana és nomenat secretari del comitè organitzador des de la mateixa Societat Internacional de Cirurgia Cardiovascular. El 1967, ja és un dels fundadors de la Societat Espanyola de Cirurgia Toràcica-Cardiovascular, essent elegit vocal de la primera directiva que presideix Gregorio Rábago fins al 1970 que compta amb Josep Paravisini en la vicepresidència.

El 1973, Puig Massana deixa el Centre Quirúrgic Sant Jordi perquè està en desacord amb la forçada reducció de l’activitat benèfica-social que ha imposat la directiva. L’any següent, es trasllada a l’Hospital de Bellvitge -llavors anomenat Residència Prínceps d’Espanya- per dirigir el Servei de Patologia del Cor- que integra la Cardiologia i la Cirurgia Cardíaca-. Comptat amb una gran part del seu equip quirúrgic i, ràpidament, iguala i supera l'activitat que anteriorment ha realitzat al Centre Quirúrgic Sant Jordi i -amb uns resultats excel·lents- el converteix en un servei homologable als millors de l’estat espanyol i també d'Europa. Entre l’activitat quirúrgica més freqüent que Puig Massana realitza, destaca la cirurgia valvular mitral, començant a treballar en el tractament conservador. A més, a finals dels setanta, dissenya un anell protèsic flexible i regulable per corregir les insuficiències mitral i tricúspide mitjançant una anuloplàstia que es coneix com a Anell de Puig Massana amb el qual obté una notable acceptació en el camp de la cirurgia conservadora mitro tricúspide fins a arribar a ser el segon anell més utilitzat del món. Després de setze anys d’activitat i més de 12.000 operacions fetes, Puig Massana es jubila el 1990.

Un signe definitori de la personalitat Miquel Puig Massana és una innata curiositat que fa que s’interessi per totes les facetes de la vida des de la ciència a l’art, passant per la cultura i l’esport. Alhora es caracteritza per un gran esperit crític que el duu a buscar sempre el perquè de les coses. Jubilat amb 65 anys, abandona tota activitat mèdica i es refugia en una masia que té al peu del Montseny on es dedica a conrear la terra i a muntar a cavall, a la pintura i l’escultura.

Casat amb Maria del Pilar Palomar Llovet des del 1952, tenen sis filles i dos fills, un d’ells el metge Miquel Puig Palomar, cirurgià cardíac als Estats Units d’Amèrica.

ESG