Biografia

Metge i taxidermista, el sitgetà Bartomeu Puig de Galup pertany a una bona família de l’empresariat agrícola català, coneguda per la producció de Malvasia, el famós vi dolç de la zona. Fill de Josep Anton Puig de Sitges i de Ramona Galup de Barcelona, es llicencia el 1851 en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. Un dels seus germans, dos anys més petit, és també metge amb exercici a Vilanova i la Geltrú: Dionís Puig de Galup (Sitges 1827- La Granada del Penedès, 1907.

El 1852, Bartomeu Puig de Galup es trasllada a Madrid on aconsegueix el grau de doctor en Medicina per la Universitat Central amb la tesi titulada De la moral en el médico, presentada el 1853. De tornada a casa, Puig de Galup és nomenat ajudant dissecador i preparador del Gabinet d’Història Natural de la Universitat de Barcelona on esdevé ajudant del catedràtic Antonio Sánchez Comendador, professor que imparteix les assignatures de Mineralogia i Zoologia.

Home amb els valors i les conviccions romàntiques pròpies de l’època, l’amor a la pàtria i l’afany d’aventura són presents en alguns dels seus escrits, especialment, en els poemes on recorda Sitges, la seva vila natal. Aquest esperit porta Bartomeu Puig de Galup a oferir-se com a voluntari per participar en la Comissió Científica del Pacífic, que s’inicia el 1862 i acaba el 1866. La seva emoció l’expressa al seu mestre Marià de la Pau Graells -metge i naturalista, director del Museu de Ciències Naturals i un dels organitzadors de l’expedició-. Confia que el mestre intercedirà a favor seu per incorporar-se a l'expedició i li dóna bones raons en la carta que li escriu el 15 de maig de 1862: '¡Ah! Como pudiese ir al Pacífico ¡cuánta cosa y buena recogería”.

Finalment seleccionat, Bartomeu Puig s’encarrega de la taxidèrmia i conservació dels exemplars que recull la Comissió. Aquestes tasques només equivalien a la plaça d’ajudant dissecador, càrrec amb què mai va estar d’acord. Per això, formula queixes per escrit en diverses ocasions, mostrant la seva insatisfacció i al·legant la seva condició de metge i la realització de feines similars a les d’altres membres de l’Expedició. Puig de Galup volia ser inclòs en la nòmina del personal científic i cobrar com a tal. Novament, en la seva correspondència a Graells –a qui considera mestre i amic- manifesta la frustració que aquesta situació de desigualtat li produeix i reivindica una solució fins que acabar marxant del grup. Entre els companys que continuen el viatge per l’Amazones, s’hi troba el metge i botànic de Setcases, Joan Isern-Batlló.

A l’article 14 del Reglamento de la Comisión s’especificaven les seves tasques i l’obligació d’atenir-se a les indicacions dels col·lectors. Durant el viatge, en relació a les feines que Puig de Galup tenia encomanades, va ser molt qüestionat per alguns dels seus companys. Un d’ells, Jiménez de la Espada, algun cop, el titlla de “dissecador no gaire actiu”. Per la seva part, Puig es queixa que és l’únic preparador de l’Expedició i que és impossible que es pugui fer càrrec de les nombroses captures d’ocells i altres animals que es fan. En les seves mateixes paraules, explica que “infinites aus, bastants mamífers, molts caçadors i un sol preparador que per molt que allargui la feina fins al vespre, és impossible assumir-la i s’han de llençar moltes captures a causa de la seva putrefacció! I insisteix culpant “l’amic Espada perquè, cada dia, surt de cacera acompanyat de tres tiradors i no deixa temps perquè ell pugui avançar la dissecació”.

Tot i que, durant el viatge, Puig de Galup no escriu un diari pròpiament dit, deixa constància de la seva experiència en unes cròniques que envia perquè les publiqui El Brusi, nom popular amb què es coneix el Diari de Barcelona en al·lusió al nom del seu propietari i director. L’interès d’aquestes cròniques fa que es publiquin en altres diaris com La España. A més, cal considerar com a part de la seva obra la sèrie de cartes al seu mentor Marià de la Pau Graells, gràcies a les quals coneixem amb detall les seves impressions més personals sobre els avatars de la Comissió.

Quan el 1864, ja començada la Guerra del Pacífic, la Comissió es planteja la possibilitat de continuar l’expedició travessant el continent pels seus propis mitjans sense cap tipus de suport de l’Esquadra. Puig addueix problemes de salut presentant un certificat que testifica que el metge sitgetà pateix una hepatitis i, per aquest motiu, els metges desaconsellen que continuï el viatge amazònic amb els seus companys. A més, Bartomeu Puig ha conegut una jova xilena, filla d’un ric espanyol i mama xilena: Nieves Martínez amb qui Puig s’hi casa el 17 d’agost de 1864 i torna a Espanya poc després.

El juliol del 1865, Puig de Galup es reincorpora a la seva plaça d’ajudant de la càtedra d’Història Natural de la Universitat de Barcelona i conservador del seu Gabinet d’Història Natural, institució a la qual cedeix diversos objectes procedents de l’Expedició del Pacífic, contribuint a l’enriquiment de la seva col·lecció, la més antiga de Catalunya i una de les poques espanyoles que conserva aquest material del segle XIX. Tot i que, potser, la peça més curiosa que porta aquest científic és el pingüí dissecat que ofereix a la Mare de Déu del Vinyet, al Santuari de Sitges on encara avui es conserva entre sants i exvots com a testimoni de la intercessió de la verge, a qui atribueix la salvació de la seva vida durant una perillosa travessia pel Cap de Forns com així encara consta en el cartell que penja del coll del pingüí.

No es té constància si Bartomeu Puig de Galup torna a tenir tracte amb els membres de l’Expedició al Pacífic però se sap que es jubila anticipadament a 52 anys, el 1880, probablement a causa de la malaltia que patia. Mor quatre anys després, el 24 d’abril de 1884 segons consta a La Correspondencia de España.

MCDP