Galeria de metges

Biografia

Fill de Josep Crous Casellas, catedràtic de la Facultat de Medicina de València, i nét del també metge Joan Illa, fa el batxillerat a l’Institut de València i l’acaba el 1884 per estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de València on li és conferit el títol de llicenciat el 14 d’agost de 1889. Déu anys després, es doctora a Madrid amb la tesi Valor de los antiespasmódicos en la medicación de su nombre.

L’any 1890, Josep Crous Illa ingressa al cos de Sanitat Militar com a metge segon. Però, quatre anys després, destinat el seu regiment a Cuba, demana i aconsegueix la baixa de l’exèrcit. Instal·lat a Catalunya, forma part de la Societat Médico-Farmacèutica dels Sants Cosme i Damià, de l’Institut Medico-Farmacèutic, de la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció i del Cercle Integrista.

A començaments del segle XX, és metge titular de Premià de Mar mentre que, el 1904, és nomenat, després d’haver aprovat les corresponents oposicions, metge habilitat d’aigües mineromedicinals, dirigint successivament els establiments balnearis de Banyoles, Girona i Sant Joan de Campos a Mallorca. El 1912, esdevé, per concurs, metge de la Creu Roja de Barcelona i redactor en cap del seu Butlletí.

El 1914, Crous Illa guanya una plaça de professor a la Facultat de Medicina de la República de Costa Rica i, dos anys després, passa a fer de metge a Quesada, la ciutat més important del nord costarriqueny fins a l’any 1933, moment en què torna a Europa, assumint la direcció del Balneari de la Puda de Montserrat, càrrec que exerceix fins a l’esclat de la Guerra Civil. Tanmateix, encara el 1936, publica un treball titulat Experiencia clínica acerca de los tratamientos crenoterápicos que se aplican en el balneario La Puda de Montserrat.

Acabada la Guerra, el 1939, el doctor Crous Illa ocupa la direcció mèdica dels Banys Termals de Santa Coloma de Farners i, dos anys després, li és adjudicada la plaça de director mèdic de la Puda de Montserrat novament. Però, només per una temporada perquè, el 1942, és nomenat metge director dels Banys d’Urberuaga d’Ubilla a Guipúscoa i, el 1943, exerceix als de Caldes de Malavella. Finalment, a partir del 1944, dirigeix l’estació balneària de Sant Hilari Sacalm les següents èpoques de banys.

Crous Illa és autor d’uns apunts de Sociología Médica que publica el 1903 però, especialment, destaca pel seu important Compendio práctico de microbiología clínica y seroterapia, editat el 1910 amb pròleg de Ramon Turró.

A 86 anys, Josep Crous Illa mor a Barcelona el 30 de novembre de 1954.

AMHC