Galeria de metges

Biografia

Nascut en una família mitjana i vigatana tradicional, fa els estudis secundaris a la seva ciutat i tria la Medicina com el seu germà gran. És un bon alumne que obté el premi extraordinari de llicenciatura el 1907 com consta al Llibre d'Honor de la Universitat de Barcelona. És alumne dels professors Valentí Carulla i Salvador Cardenal. Amb aquest darrer, adquireix la seva primera formació quirúrgica. Durant sis anys, hi treballa com a primer ajudant, orientant-se cap a la cirurgia ortopèdica. El 1909, juntament amb Carulla i altres metges, funda la revista Theràpia, de la qual és el secretari de redacció.

L’any 1916, la Junta de Ampliación de Estudios, que depèn de la lnstitución de Libre Enseñañza de Madrid, li atorga una beca de sis mesos per estudiar Cirurgia experimental sobre cultius de teixits a l’Institut Rockefeller de Nova York, als Estats Units. Amb aquest material escriu la seva tesi doctoral Cultivo de tejidos in vitro, que defensa a Madrid el 1925 i qualificada amb Premi Extraordinari.

L’exercici professional de San Ricart es desenvolu als centres hospitalaris de l'Ordre de Sant Joan de Déu de Barcelona i Manresa, a l'Hospital Benèfic de la Misericòrdia, a la Casa de Caritat i a la Quinta de Salut l’Aliança. Crea una clínica privada, el Sanatori Quirúrgic San Ricart, dedicada a la Cirurgia General i Ortopèdia per als infants. A l'inici de la guerra civil, desprès de l’assassinat de sis frares de Sant Joan de Déu, San Ricart fuig a Itàlia i, després, al sud de França fins arribar a Sant Sebastià, on és assimilat com a capità de sanitat militar. Organitza un centre per a la recuperació de ferits de guerra. Compta amb la col·laboració de Lluís Ribó Rius, ajudant seu a Barcelona. Acabada la guerra, segueix de bell nou amb les seves antigues funcions de cirurgià civil. L’any 1950, guanya una de les primeres places de Cirurgia convocades pel Seguro Obligatorio de Enfermeded (SOE).

El 1921, participa en la fundació de la Societat Catalana de Cirurgia amb Enric Ribas i Ribas, Joaquim Trias Pujol i Joaquim Salarich Torrents a l'Ateneu Barcelonès. L’any 1929, és un dels cirurgians europeus -i l’únic espanyol- que participa a l'Hotel Crillon de Paris en la fundació de la Societat Internacional de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SICOT). El 1931, es crea la Societat Catalana de Cirurgia Ortopédica i Traumatologia i és escollit vicepresident. El 1935, Joaquim Trias Pujol i Manuel Bastos Ansart funden la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica i Traumatología (SECOT) i escullen San Ricart com a secretari. El primer congrés té lloc a Barcelona el juny del 1936. Pocs dies després, esclata la guerra i els metges són militaritzats i la societat s’ha de desfer. Es reconstrueix el 1947 i San Ricart esdevé vicepresident durant els dos primers anys.

La Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona elegeix Ramon San Ricart membre numerari el novembre del 1928 però el seu ingrés oficial es retarda fins al maig del 1936. El seu discurs d’ingrés tracta sobre Empelts lliures de fàscia. Estudis experimentals i clínics. San Ricat, durant anys, és el delegat espanyol de la SICOT i cultiva l'amistat dels professors europeus més importants de l'especialitat. A la seva gestió, devem l'elecció de Barcelona com a seu del Congrés de 1957, quan Trueta torna amb passaport britànic.

AFS