Galeria de metges

Biografia

Fill del comerciant Lluís Ribó Asmarats i de Magdalena Rius Matas, naturals de Barcelona, fa els estudis primaris al Col·legi dels Jesuïtes del carrer de Casp i el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Barcelona. Seguidament, comença Medicina a la Facultat de la Universitat de Barcelona on és alumne intern per oposició a la càtedra de Patologia Quirúrgica. Obté la llicenciatura el 1922, integrant una promoció plena de noms il·lustres com Josep Trueta, Ramon Sarró Burbano, Pere Gabarró, Jaume Pi Figueras, Conrad Xalabarder i Pere Babot, entre altres.

Només acabada la carrera, Lluís Ribó és nomenat metge agregat de l’Hospital de la Santa Creu on, aviat, s’implica en l’organització i adquisició de dispositius mèdics per al centre com, per exemple, quan juntament amb el professor Pere Martínez García, lidera una recapta per adquirir un aparell de raigs ultravioleta. Més endavant, comença a treballar a l’Asil-Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona al costat del seu mestre Joaquim Riba de Sanz i on, després, coneix el traumatòleg i ortopèdic Ramon San Ricart. Abans, però, passa una llarga temporada a Viena a l’Allgemeiner Krankenhaus i a l’Orthopädischer Spital, essent deixeble dels professors Adolf Lorenz i Hans Spitzy. A més, a la capital austríaca, inicia la seva activitat periodística com a col·laborador de La Veu de Catalunya, diari on s’ocupa de la secció medico-farmacèutica fins al 1936. Aquest afany divulgador el demostra ja acabat de graduar amb una sèrie de conferències a diferents institucions barcelonines com l’Ateneu Barcelonès o el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) amb dissertacions com Els primers auxilis en els accidents d'alpinisme i esports de neu. També al CEC, entre 1929 i 1930, imparteix diversos cursos sobre diferents aspectes d’excursionisme i salut, que inicia amb la lliçó que titula Lesions nervioses i mal de muntanya.

El 1924, retornat de Viena, Lluís Ribó es reincorpora a Sant Joan de Déu com ajudant de Riba de Sanz i, més endavant, esdevé director de l’Hospital que la mateixa Orde té a Calafell. El 1931, es crea la Societat Catalana de COT que presideix Riba de Sanz amb la vicepresidència de San Ricart i Ribó Rius com a secretari. Després, el 1950, fundada l’Associació de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de Barcelona, repeteix càrrec amb San Ricart de president. Ambdós cirurgians són directius de les Societats Internacionals de l'especialitat amb seu a Brussel·les. A més, Ribó Rius és soci de la Societat Catalana de Pediatria i, el 1934 és membre del Patronat Català contra la Mortalitat Infantil.

Amb consulta pròpia “d’ossos, muscles i articulacions” al número 38 del carrer Claris i fent de cirurgià ortopèdic ajudant de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, Lluís Ribó passa a dirigir el Departament de Cirurgia Ortopèdica del Sanatori que l'Orde inaugura a Manresa el juliol de 1932. Compatibilitza aquestes feines amb la que fa al centre de la capital catalana. A més, el novembre del 1933, s’incorpora com a cirurgià ortopèdic i traumatòleg de la Quinta de Salut l’Aliança.

La Guerra Civil, inicialment, la passa a l’Hospital Militar de Sant Sebastià on organitza el tractament de ferits i mutilats fins al 1937 quan el destinen a Salamanca. Al final de la Guerra, el juny del 1939, Ribó Rius torna a Barcelona i reprèn la feina a la seva consulta i continua fent de cirurgià en cap a l’Hospital de Sant Joan de Déu. Poc després, també, obté una plaça de metge de la Beneficència Municipal de Barcelona i, el 1948, és destinat al Servei Municipal d’Higiene Escolar on, posteriorment, funda i dirigeix el Departament de Profilaxi Ortopèdica del Servei Municipal d’Higiene, un incentiu més per continuar la vocació divulgadora que l’empeny a impartir nombroses conferències a diferents patronats i escoles davant mares i pares sobre temes d’ortopèdia infantil i de prevenció de les deformitats dels infants.

Igualment, en la Postguerra, Lluís Ribó Rius reprèn l’activitat periodística que havia fet abans de la Guerra. Especialment, en la dècada dels anys cinquanta, arriba a dirigir la pàgina mèdica que setmanalment apareix a El Correo Catalán amb articles de divulgació sanitària. Anteriorment, acabada la carrera i gràcies al seu domini de l’alemany i el francès, realitza la traducció d’alguns llibres com Medicina de urgencias en los accidentes deportivos del vienès Fèlix Mandl o La práctica ortopédica en el tratamiento de las fractures, entre altres. També, és autor de la monografia Evitad las deformidades de los niños. Consejos a las madres que es publica el 1934 amb un pròleg de Manuel Corachán, qui assegura que aquesta obra ve a omplir un buit en la literatura mèdica de divulgació.

Acadèmic corresponent de l’Acadèmia Francesa de Cirurgia Ortopèdica des del 1924 i membre de la directiva de la Societat Medico Farmacèutica dels Sants Cosme i Damià des del 1928, Lluís Ribó és elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Catalunya el 1965, ingressant amb el discurs que titula El tratamiento incruento de la luxación congénita de la cadera. El juny de 1970, participa amb una ponència sobre Els inicis de la cirugía ortopédica catalana en el I Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana que se celebra a Montpeller.

Casat amb Claudina Duran Quintana, filla de l’arquitecte Claudi Duran Ventosa, cap dels fills del matrimoni és continuador de la professió mèdica del pare. És germà de l’economista Xavier Ribó Rius i oncle del polític català, actual Síndic de Greuges, Rafael Ribó Massó.

Delegat a Catalunya del Gran Premi Humanitari de França des del 1970, Lluís Ribó és distingit amb la Gran Creu Oficial de la Promoció del 1972 mentre que, el 1980, en un acte d’homenatge, rep la Gran Creu de Comanador. Es jubila de la vida hospitalària amb 75 anys però s'enyora de l’exercici professional i del contacte amb els malalts i visita gratuïtament diferents dispensaris religiosos benèfics durant quinze anys més. El 1990, mor d’un càncer de pàncrees d’evolució ràpida.

Gran part d’aquest text biogràfic, s’ha extret del llibre ‘Nuestros fundadores y maestros en 1935 y 1947’ d’Alfons Fernandez Sabaté.