Galeria de metges

Biografia

Segons el registre de baptismes de Borrassà, Joan Baptista, Vicenç i Josep Ribot Ferrer neix el 23 de gener de 1784, fill i nét de dos cirurgians: Antoni Ribot Aloy, natural de Roses i resident a Borrassà d’on és el seu pare, el cirurgià Emanuel Ribot Xuriguer. La mare Antònia Ferrer Domingo és filla del notari de Banyoles, Josep Ferrer. Un germà del pare, Narcís Ribot Aloy és també alumne del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona

Joan Ribot i Ferrer es llicencia en Cirurgia Mèdica al 23 d’octubre del 1807 i es doctora el 4 març del 1817. El 10 el juliol de 1816, és nomenat catedràtic de Fisiologia de la Facultat de Medicina de Barcelona, després de guanyar l’oposició d’una de les dues places vacants, mentre que Antoni Mayner n'obté l’altre. Pren possessió del càrrec immediatament i, ja el mes d’agost, Ribot actua com a secretari redactor de les actes de la Junta de Catedràtics del Reial Col·legi de Cirurgia Mèdica de Barcelona. El 1841, figura a la nòmina dels senyors catedràtics de la Facultat de Medicina de Barcelona com a Joan Ribot i Ferrer amb un salari anual de 14.800 pessetes.

Durant la Guerra del Francès és membre del Tribunal d’Exàmens que s’instal·la a Argentona, escindit del de Mataró a partir del gener del 1812. Després, no es té constància del seu pas per Barcelona abans d’ocupar la càtedra i sembla que es trasllada a Vic on, durant anys, exerceix de metge a l’Hospital del Carme i on forma una nombrosa família: els Ribot Fontseré. Cinc dels seus fills són alumnes vigatans del Reial Col·legi de Cirurgia, dels que tres seran llicenciats en Medicina i Cirurgia i dos moren prematurament, marcant tràgicament la família, com ho narra en el poema Al meu pare què li dedica Antoni Ribot Fontseré, notable metge, polític lliberal i literat d’èxit del segle XIX. Un altre fill metge, Joan de Déu Ribot Fontseré dóna continuïtat a la consulta mèdica del carrer Carme 22 on ha ajudat el pare.

Durant el Trienni Lliberal (1821-1823), Joan Ribot és catedràtic de Fisiologia però, també, d’Higiene, de Patologia General i de Terapèutica. Es troba formant part del Claustre amb els cirurgians Antoni San German, Ignasi Ameller, Josep Soler, Antoni Mayner, Francesc Borràs , Francesc Junoy, Joan Baptista Foix o Ramon Frau, entre d’altres. Durant l’epidèmia de pesta que assota Barcelona a finals d’agost del 1821, els professors elegeixen Ribot juntament amb Joan Baptista Foix perquè lliurin el dictamen del Col·legi de Cirurgia a la Junta Municipal de Sanitat. El 27 de marc de 1824, amb la restauració absolutista, Ribot juntament amb San German, Mayner i Foix, és separat de la càtedra i no és readmès fins al setembre del 1825 gràcies a la favorable intervenció de Pere Castelló en el procés de depuració. Durant uns anys i fins al 1837, Joan Ribot és catedràtic de la Universitat de Cervera al costat de Francesc Carbonell. De tornada a Barcelona, passa a formar part de la Comissió de la Policia Mèdica de la Facultat de Medicina.

Es soci corresponent de les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Madrid, Sevilla, A Corunya i d’altres corporacions científiques, i membre numerari de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona des del 1830, formant part de la Comissió Permanent d’Aigües i Banys Minerals. El 1848, a la seu acadèmica llegeix el seu discurs De la educación considerada en sus relaciones con la salud y con la sociedad. Molt abans, Joan Ribot emprèn un prolífica obra acadèmica que s’inicia el 1820 amb la publicació d’Elementos de Patología General. Arreglados principalmente según la doctrina de Chomel. Tot seguit, edita Lecciones de Fisología, un dels pocs llibres destacables d’aquesta disciplina que es publiquen a Espanya en la primera meitat del segle XIX quan encara no existeixen laboratoris de recerca experimental en aquest camp.

No es té notícia de la possible continuïtat de la saga mèdica Ribot més enllà dels fills de Joan Ribot Ferrer, degà de la Facultat fins a la seva mort. A la càtedra, què manté en propietat fins al seu darrer dia, el substitueix Marc Bertran.

IPG-MVR