Biografia

Fill del cirurgià empordanès Joan de Déu Ribot i Mas, catedràtic supernumerari del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, primer. Després, del Col·legi de Medicina de Barcelona i de la Universitat de Cervera fins que passa a la Facultat de Medicina de Barcelona com a degà, on hi exerceix de metge i, també, a Vic.

La formació d’Antoni Ribot és molt diversa, signe del seu caràcter inquiet i condicionada per l’època quan, en començar els seus estudis, continua en plena activitat la Universitat a Cervera. Entre 1825 i 1858, a Barcelona, cursa Filosofia i Humanitats a les Escoles Pies. Matemàtiques, Física i Metafísica al Seminari Conciliar i assisteix a les classes de Matemàtiques d’Isidor Gallardo a l’Acadèmia de Ciències Naturals. Finalment, es llicència en Medicina i Cirurgia el 1828 però no arriba a exercir mai la professió mèdica. Malgrat tot, en la traducció que fa de l’obra Tratado de los signos de la muerte y de los medios de evitar los enterramientos en vida de G. Bouchut, hi consten els títols de: Metge-Cirurgià. Membre del Cercle Mèdic de Montpeller, exdirector del Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona i acadèmic del Real Colegio de San Carlos.

Antoni Ribot i Fontseré, cultiva la literatura i participa activament en política amb idees molt avançades que difon a través dels periòdics de l’època: El Propagador de la Libertad, El Constitucional i El Sapo y el Mico. A El Vapor, sota el pseudònim de “El trovador de Laletania” i al Diario de Barcelona com “Lo gaiter del Llobregat”. Militant del Partit Progressista, és perseguit i deportat presoner a l’Illa de Cuba (1837) i a l’Illa de Pinos fins que fuig a Nova Orleans (1840). El 1841, des de Le Havre, torna a Barcelona. El 1844, s’estableix a Madrid on col·labora i dirigeix diverses revistes com La Risa, El Dómine Lucas, El espectador, La Penísula, La Cotorra i El Museo Universal. A Barcelona, és director de La actualidad (1852) i d’El Látigo (1854-1856).

De novembre de 1854 a maig de 1855, Ribot és diputat a Corts per Barcelona. A Madrid, és nomenat director de la Biblioteca Nacional i comissionat per a la Investigació dels Arxius de la Nació Espanyola alhora que continua engrandint la seva prolífica obra literària, poètica i teatral i, sobretot, excel·lint en el gènere satíric. Ribot és també reconegut per la traducció d’obres estrangeres, entre elles, la de Jules Verne.

MYC