Biografia
Fill de farmacèutic, neix a Barcelona el 1768. Als 17 anys obté el doctorat en Filosofia a la Universitat de Palma de Mallorca. Després, estudia Farmàcia a la de Barcelona i obté el títol el 1789. Aquest mateix any, se'n va a Madrid a fer oposicions per ingressar a la farmàcia reial. En no tenir èxit, es treu el títol de mestre botànic i aconsegueix una plaça al jardí botànic (1790). A Madrid, s’hi està poc ja que l’any següent marxa a Osca per estudiar medicina. Cinc anys més tard, es gradua i després es doctora en Medicina i Ciències naturals a la Universitat de Montpeller (1801). Abans, el 1796, ja havia escrit el llibre Elementos de farmacia fundados en los principios de la química moderna que li dóna un gran prestigi. Poc després, l’original llatí es tradueix al castellà, francès i italià i és objecte de vàries edicions.
El 1803, la Junta de Comerç de Barcelona li encarrega una càtedra de Química i només dos anys més tard ja posa en marxa l’Escola de Química a Barcelona, on Mateu Orfila hi fa de mestre. Carbonell justifica la seva dedicació a la química convençut que és una ciència que permet el progrés en el camp dels medicaments i indispensable per curar les malalties.
Francesc Carbonell és considerat la persona més experta en els coneixements aplicats als medicaments del seu temps. Treballa com a metge pràctic i és membre actiu i destacat de l’Acadèmia de Medicina, de la que és president. L’any 1820, és nomenat ministre del Tribunal del Protomedicat de la Salut Pública i, el 1822, catedràtic de Química de la Universitat de Barcelona.
Als 57 anys, pateix un accident cerebral vascular que li causa seqüeles importants i el limita molt per seguir amb les seves activitats. Mor a Barcelona el 1837, a l’edat de 69 anys.
El 1803, la Junta de Comerç de Barcelona li encarrega una càtedra de Química i només dos anys més tard ja posa en marxa l’Escola de Química a Barcelona, on Mateu Orfila hi fa de mestre. Carbonell justifica la seva dedicació a la química convençut que és una ciència que permet el progrés en el camp dels medicaments i indispensable per curar les malalties.
Francesc Carbonell és considerat la persona més experta en els coneixements aplicats als medicaments del seu temps. Treballa com a metge pràctic i és membre actiu i destacat de l’Acadèmia de Medicina, de la que és president. L’any 1820, és nomenat ministre del Tribunal del Protomedicat de la Salut Pública i, el 1822, catedràtic de Química de la Universitat de Barcelona.
Als 57 anys, pateix un accident cerebral vascular que li causa seqüeles importants i el limita molt per seguir amb les seves activitats. Mor a Barcelona el 1837, a l’edat de 69 anys.
AZ
