Biografia

Fill de família artesana, el seu pare, Jaume Mayner, és espardenyer de Vilafranca on segueix els estudis primaris. Més tard, marxa a la Universitat de Salamanca, que en aquells té la Facultat de Filosofia de més renom per, després, poder desprès accedit a d’altres estudis universitaris. Tanmateix, l’any 1801, Antoni Mayner i Alcover ja torna a Barcelona amb només 18 anys per fer Medicina al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i acaba el 1807, any en què es llicencia i doctora. De manera immediata, comença a treballar a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona amb el grau de practicant major.

Sembla que, a l’inici de la Guerra del Francès, Mayner és a Vilafranca fent de cirurgià auxiliant el ferits ingressats a l’Hospital de la Vila. L’any 1810, el General Teodoro Reing el nomena cap de la plaça de Tarragona, cirurgià del Regiment Suís de Wimpffen, al què ingressa com a practicant quan encara era estudiant.

Acabada la Guerra i amb l’ experiència adquirida, Antoni Mayner torna a Barcelona. El 1816, concursa i guanya una de les càtedres de numerari que hi ha vacants al Reial Col·legi de Cirurgia. La plaça té annexa la tasca de bibliotecari. El 1819, s’encarrega, també, de la secretaria del Col·legi. Exerceix, a més, de metge cirurgià de la presó pública de Barcelona fins al 1847.

D’ ençà la seva entrada al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, Mayner viu tots els canvis que es produeixen durant el Trienni Constitucional i el retorn de l’absolutisme amb totes les seves conseqüències. És nomenat catedràtic imparteix l’assignatura de parts de “La Escuela Especial de la Ciencia de Curar”, que reuneix en un solt estudi universitari els estudis de Medecina, Cirurgia i Farmàcia. D’idees polítiques lliberals i constitucionalistes, el 2 d’octubre de 1820, és l’encarregat de pronunciar el discurs d’obertura del curs de Cirurgia Mèdica, que es titula Sociabilidad natural del hombre y poderoso influjo de las formas de gobierno en su constitución física on defensa el nou govern pel bé de la Salut.

Tanmateix, amb el retorn de Ferran VII i el restabliment del Reial Col·legi de Cirurgia, Mayner és depurat i apartat de la seva càtedra fins que li és restituïda l’any 1825 i s’ocupa de l’ensenyament de l’Obstetrícia en general. L’ any 1843, quan es crea la Facultat de Medicina de Barcelona i la càtedra Clínica de Parts i Malalties de Dones i Nens, Antoni Mayner s’encarrega de l’assignatura fins a la seva mort.

Antoni Mayner i Alcover és col·laborador habitual a El Telégrafo Médico on publica articles com Cáncer en el pecho y resección de dos costillas por Richerard i Luxaciones espotáneas del hueso fémur, ambdós del 1819, Memória sobre el método de administrar el mercurio en combinación con el sulfuro catcáreo amoniacal por el Dr. P. Chosel (1820), Preñez extrauterina (1828), Pólipo implantado en los bordes del orificio de la matriz, descubierto en el acto el parto y curado por medio de la escisión (1833), Observación de partos reternaturales i Caso de parto doble, en el que uno de los fetos se presentó de cabeza y el otro de espalda del 1847. És elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1847. També, presenta el seu treball Del cambio de situación de la mujer en el acto del parto considerado como medio de promover la evolución espontánea del feto en las posiciones desviadas de espalda, con salida de mano y brazo o sin ella.

La seva activitat professional perdura fins a la seva mort. Mostra de la seva vitalitat la trobem encara l’any 1855, quan a l’ edat de 72 anys, la Facultat de Medicina li encarrega, juntament amb el Dr. Marcos Bertrán Pastor (1804-1863), la redacció d’un informe contra l’ intrusisme de Barbier Bergeron, dentista instal·lat a Barcelona que defensa la utilització dels vapors d’èter en la seva feina.

JBM