Biografia

Fill d’un cirurgià, estudia al Reial Col•legi de Cirurgia de Barcelona, ciutat que esdevé la seva casa al llarg de la carrera professional. Acaba els estudis de màxim grau el 1780. Un any després, intenta accedir a una de les càtedres de l’Escola sense èxit. Triga molt temps en consolidar una posició com a professor tot i que hi treballa com a bibliotecari i professor auxiliar. Exerceix alhora com a cirurgià militar en un batalló d’artilleria i té un paper rellevant com a consultor dels hospitals militars durant la guerra contra la Convenció Revolucionària dels francesos el 1793. Després de fracassar en una altra oposició al Reial Col•legi de Cirurgia de San Carlos de Madrid, guanya la Càtedra d’Afectes Externs de l’Escola de Barcelona (1797). Entre els anys 1765 i 1808, és el catedràtic amb més intervencions -12 censures i 12 observacions- a les juntes literàries del Reial Col•legi de Cirurgia de Barcelona. Aquestes juntes, a l’època, són una forma d’ensenyament pràctic que s’imposa a la formació mèdica: la discussió i exposició de casos clínics guiada per la raó i amb base a l’experiència. Antoni San German és defensor de la vacuna. Debat al voltant de la química de l’oxigen. Aposta per l’equiparació de cirurgians i metges. Estudia, també, Medicina i es llicencia el 1799. S’associa a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona en el moment d’auge de la formació mèdica clínica, més pràctica i menys especulativa. De nou, forma part de l’exèrcit en la Guerra del Francès del 1808. El 1815, es reincorpora a la seva càtedra si, bé, té problemes amb la repressió antiliberal de Ferran VII. San German, però, conserva la plaça i fins i tot aconsegueix que el nomenin a director de l’Escola de Cirurgia de Barcelona el 1824.

AZ