Biografia

Descendent de botiguers de la Segarra, amb un oncle metge rural a Sudanell, ell í set germans són fills de Joan Sambola Marsal, establert a Sort, i de Maria Casanovas. Ramon Sambola fa els estudis primaris a Sort i a Tremp mentre que el batxillerat ja el fa a l’Institut de Lleida. Tot i ser l’hereu, decideix cursar Medicina, com l’oncle, tria que també fa el seu germà petit Ignasi qui s’estableix a Fornells de la Selva.

En Ramon es llicència a la Facultat de Medicina de Barcelona el 22 de Juliol del 1908, havent fet Medicina General i Malalties Nervioses. Durant els estudis és agregat de la Clínica del Dr. Esquerdo on coneix i fa amistat amb Agustí Riera Pau, qui enfeinat en tasques polítiques, li demana d’anar a ajudar-lo a Sarrià de Ter on fa amistança amb la que serà la seva esposa, Dolors Riera Pau, amb qui té un fill, el metge psiquiatre Agustí Sambola Riera.

Poc més tard, compagina l’exercici també a Salt on, al cap de dos anys, esdevé titular de Sanitat i fa de metge auxiliar de Psiquiatria al Manicomi de Salt. Els seus coneixements de l’emergent Psicologia experimental comporten una gran col·laboració amb el qualificat director del Sanatori, Salvador Vives, qui, en poc temps, el fa metge fix del centre on hi segueix sota les ordres de Joaquim Castany fins al 1936, quan en mig dels esdeveniments revolucionaris, per desafecte al Règim, és empresonat. Sortosament, Ramon Sambola és alliberat per la Junta del Col·legi de Metges i pot exiliar-se a Sabiñán on torna a exercir de nou.

El 1939, el doctor Sambola es reincorpora al Manicomi Provincial de Salt cridat pel Governador Civil de Girona i aleshores s'instal·la a Girona per seguir dirigint-lo fins a la seva jubilació. Té cura, també, del consultori particular que obre a la torre que té al Carrer Major de Salt. Durant uns anys, fins al 1947, el doctor Sambola exerceix la direcció del Sanatori Psiquiàtric de Lloret de Mar –La Torre Llunàtica- del psiquiatre Francesc Campderà.

L’any 1946, la superioritat -aquest cop del Consell General de Col·legis de Metges d’Espanya- i degut a la forta repressió depurativa exercida, destitueix el president del Col·legi de Metges gironí i designa Ramon Sambola nou president, càrrec que exerceix amb reconegut encert i benevolència fins al 1963.

Afiliat al Sindicat de Metges de Catalunya, és vicepresident de la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears des de l’any 1933 fins a la seva mort. Membre de la Junta del Sindicat Agrícola de Sant Isidre de Salt i del Cercle Catalanista de Girona i Comarca adherit a la Lliga Catalana, col·labora en la correcció del primer Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra del 1931.

Un cop jubilat l’any 1957, Sambola Casanovas és objecte de diversos reconeixements: la Diputació Provincial de Girona el nomena director honorari del Manicomi de Salt, vila que anys més tard li dedica un dels seus carrers. El 1961, rep la Gran Creu de l’Ordre Civil de Sanitat i, el 1964, és designat president d’honor del Col·legi de Metges de Girona i se li lliura la Medalla d’Or de la Mutual Mèdica en un acte en què el doctor Alfons Gregorich, a més d’agrair-li la seva tasca a l’entitat, es refereix a Sambola com “un home senzill, humà, bo, alegre, i mai cansat”.

FXCC