Galeria de metges

Biografia

Fill del metge Narcís Riera Illa de Vilamarí, del Pla de l’Estany, i de Crescència Pau Caulas de Besalú, emigrats t a Cuba fugint de la tercera Guerra Carlina. Tornen el 1884 i s’estableixen al Pont Major, on el pare fa de metge. L’Agustí Riera i Pau fa els estudis bàsics a Besalú i al Collell. Després, fa el batxillerat superior a l'Institut de Girona amb la qualificació de Premi Extraordinari, etapa amb la què coincideix i fa amistat amb Francesc Cambó. Estudia Medicina a Barcelona i es llicencia amb brillants resultats,el maig de 1899.

Tot i que va Madrid per fer el doctorat, hi desisteix. De tornada a Barcelona exerceix d’ajudant a la càtedra del Dr. Esquerdo a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Casat amb Maria Teresa Trotxa el 1903, viuen a la ciutat comtal fins que es traslladen a Girona en morir el pare i haver d’ocupar-se de la mare i les germanes solteres. Assumint, també, les consultes mèdiques de Pont Major i Sarrià de Ter.

Agustí Riera és vocal de l’Associació General de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, que tindrà cura de l’organització dels Congressos de Metges de Llengua Catalana a partir del 1913. Compagina diverses activitats acadèmiques entre Girona i Barcelona, com en la celebració dels Jocs Florals, els actes de l’Orfeó Joventut de Sarrià i d’altres esdeveniments esportius.

Posseïdor també d’una poderosa vocació política, cultivada des de la seva joventut per l’amistat amb el seu company Francesc Cambó, ingressa a la Lliga Regionalista, arribant a ser President de la Diputació de Girona des del 1911 fins al 1924.

Cofundador de la Mancomunitat de Catalunya i vicepresident des del 1914 al 1924, és conseller de Comunicacions i Obres Públiques durant tots els anys d’existència d’aquesta Institució fins a la seva dissolució a conseqüència del Cop d’Estat del general Primo de Rivera el 1923. El maig d’aquest mateix any, havia estat elegit senador per Barcelona. El 1933, com a president del Centre Catalanista, és nomenat vicepresident del Consell de Govern de la Lliga Catalana.

Amb l'esclat de la Guerra Civil, rep amenaces de mort. Cambó li ofereix la possibilitat d'exiliar-se tal i com ja estan fent molts altres polítics però Agustí Riera declina l'oferta. El dia 27 d'agost de 1936, al sortir de visitar un malalt a Sarrià de Ter, el segresten en ple carrer i el troben assassinat en un petit bosc prop de Les Encies, a les Planes d'Hostoles, al vespre d’aquell mateix dia.

A Girona, un carrer de la barriada del Pont Major duu el nom d'Agustí Riera i Pau des de fa anys. Després, l'any 2004, Sarrià de Ter ret homenatge al metge i polític gironí donant, també, el seu nom a un dels carrers sarrianencs.

FXCC