Biografia

Fill de Francesc Campderà, benestant adroguer de Lloret de Mar, i d’Anna Maria Camin , filla d’un apotecari de Mataró. Amb dots per l’estudi, amb una primera i segona ensenyança sòlida, fa el Batxillerat de Medicina a la Universitat de Cervera. Durant la seva formació i només amb quinze anys, es fa voluntari per lluitar a la Guerra del Francès. Capturat I empresonat en una escomesa, reprèn els estudis quan l’alliberen. Poc més tard, pot anar a fer el grau en Medicina a la Universitat de Montpeller en aconseguir una beca de la Fundació Bruguera que pensiona estudiants del Bisbat de Girona a la Casa de Montpeller. Entre 1814 i 1819, Francesc Campderà i Camin amplia estudis alhora que, en els seus últims tres anys, fa d’administrador de la casa d’estudiants de la Fundació a Montpeller, denotant la seva empenta i personalitat.

Afeccionat a la Botànica, deixeble d’Agustin Pyrame de Candolle, Campderà ajuda al Jardí Botànic de la Universitat de Montpeller, supleix i col·labora amb al professor M Fèlix Dunal, degà de la Facultat de Ciències, amb qui conrea una gran amistat i publica interessants estudis com les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural. Obté el grau de doctor el 1819 amb un treball titulat Propostes de semiologia general.

Poc abans de retornar a Lloret per exercir, coneix al músic mataroní Jaume Isern, cec, que és a l’Hospital per operar-se de cataractes. Campderà l’ajuda a aprendre les primeres lletres amb un sistema particular d’aprenentatge que ja es practica a França i que ell perfecciona, donant instruments al músic perquè ho propagui. Isern fa molts progressos amb els aparells i les ensenyances de Campderà donant-li molta notorietat en els seus escrits i publicacions.

Retorna a Lloret cap a l’any 1827. En el seu exercici rural, imbuït pel seu sentiment filantròpic, caritatiu, i d’amor a la natura, decideix fundar una casa de tractament per als malalts mentals: La Torre Llunàtica. Construïda l’any 1844 en un solar familiar a tocar del mar, amb lloc per a uns quants interns i per a la seva pròpia família i treballadors, amb uns jardins amplis, instaura el que és el primer manicomi privat d’Espanya i que no tancarà les seves portes fins a l’any 1988, gairebé 150 anys després.

El 1836, ocupa l’Alcaldia de Lloret de Mar per un període curt. En altres fòrums te poca relació i és només membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i de les Arts de Barcelona. La seva activitat intel·lectual el porta a engegar altres projectes de divulgació, una mica amb la intenció de fer unes Topografies Mèdiques de Lloret, que resulta un gran treball d’indagació estadística força pioner.

Mor l’any 1862 i, segons relata el Dr. Ametller, no va veure gaire recompensats els seus treballs i ni la nació ni la província li van fer els honors que mereixia. A Lloret, hi té dedicat un carrer al barri de les Tres Creus.

FXCC