Biografia

Neix a Barcelona tot i que de família d’Olesa de Montserrat, filla de Josep Campañà i de Magdalena Cassi, llevadora. Cursa la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, fent l’examen de grau el mes d’octubre de 1917 però el títol de llicenciada en Medicina i Cirurgia no li atorguen fins al 29 de març de 1920. S’ha de significar que Teresa Campañà i Cassi és una de les primeres catalanes que es llicencia en Medicina.

Acabada la carrera, completa la seva formació mèdica a França on la jove Teresa Campañà esdevé membre de la Société de Médecine et d’Hygiène Tropicales. A París és metgessa interna dels prestigiosos Hospitals Hôtel-Dieu, Sant Louis, Broca i Rothschild. S’especialitza en Ginecologia però, també, atén casos de Medicina General i infantil. Primerament, té el consultori a la Diagonal i, després, a la Ronda de Sant Antoni.

Participa en diversos col·loquis, alguns d’ells radiofònics, i pronuncia moltes conferències com, per exemple, les que organitza la Federació de Sindicats Lleters de Catalunya a finals de l’any 1928 sobre les qualitats de la llet i els perills de la llet impura. L’any 1931, en una entrevista periodística que li fan comenta algunes diferències que experimenta pel fet de ser una dona metgessa i afirma que “noto en mi profesión de médico aspectos de interés marcadamente femeninos, además de los eminentemente técnicos”. Destaca, també, la importància del nen com a forjador del futur.

Dona culta i molt elegant, passa llargues temporades a Olesa de Montserrat, sobretot a l’estiu. Els seus familiars l’anomenen col·loquialment Teresita però la gent de la vila es refereix a ella com “la metgessa”. Pel seu carisma i la seva dedicació a la professió mèdica i en garantir la salut dels infants, és objecte de diversos homenatges. Entre ells, destaca el que li fan el 25 de gener de 1948 al teatre Mansió de l’Art i, també, el del 5 de gener de 1977, quan li lliuren la Comanda de l’Orde Civil de Sanitat, distinció igualment coneguda com la Creu de Sanitat.

Vers l’any 1960, Teresa Campañà comença a patir una artrosi progressiva a les cames que l’aboca a un estat d’invalidesa i a una situació econòmica precària.

AMHC