Biografia

Fill del metge cirurgià Jaume Sentís Mestre, nascut a Ulldemolins que exercia a Botarell, membre d’una família pròxima a la causa carlina. Bernat Sentís, després de fer els estudis primaris, estudia al Reial Col·legi de Cirurgia i Medicina (RCMC) de Barcelona on l’11 d’octubre del 1830 passa amb èxit l’examen de cirurgià del Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Inicialment, és cirurgià de Mora la Nova fins que ho és de l’Hospital de Riudoms, nomenat per la seva Junta Administrativa. Més endavant, en recompensa als serveis prestats, és designat Cirurgià del Crim d’aquesta població, càrrec que té una funció equivalent a la que tenen els actuals metges forenses.

Molt actiu com a metge del poble, Bernat Sentís presenta diverses comunicacions manuscrites exposant diferents observacions clíniques pròpies a l’Acadèmia de Barcelona. Se’n té notícia d’una sobre Una fractura de la 6ª vèrtebra cervical que exposa el 5 de juliol del 1839, treball pel qual és nomenat soci corresponsal el 1840. Destaca igualment, la que presenta el 23 de maig de 1842, amb el títol d’Observación de un herpes venéreo, curado a beneficio del sublimado corrosivo.

També es té constància que Bernat Sentís actua com a metge durant una epidèmia de caràcter tifoidal a l’Alforja, poblet del Baix Camp, l’any 1860. Aquesta experiència la comunica a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona tot i que va ser objecte de diferents crítiques perquè no era metge d’aquella població i havia atribuït l’origen d’aquest brot epidèmic a un antic cementiri que ja s’havia clausurant 40 anys de produir-se l’epidèmia.

Bernat Sentís té, a més, altres conflictes amb companys metges perquè tenint només la titulació de cirurgià atenia malalts mèdics, provocant així la disconformitat dels galens locals que interpretaven que els hi prenia clientela. En un d’aquests conflictes, el sotsdelegat de Medicina i Cirurgia del Partit de Reus, el metge Antoni Llibre Vidal, l’imposa una multa de 50 ducats per haver fet actes propis de la titulació mèdica.

Regidor municipal i alcalde de Riudoms en diverses ocasions, Bernat Sintes és també vocal de les Juntes de Sanitat i d’Instrucció Pública. És pare de dos nois i dues noies: un és el metge d’Oristà, Jaume Sentís Gran, que arran de la mort de la seva dona i del seu primer fill durant el part, se’n torna a Riudoms on, més endavant, succeeix el pare. El segon és Gaietà Sentís Gran, canonge de la Catedral de Lleó on és, a més, catedràtic d’hebreu del Seminari lleonès i, després, esdevé canonge de la Catedral de Barcelona i catedràtic de Dret Canònic. Una de les filles és monja mentre que l’altra és professora d’Instrucció Pública. La nissaga mèdica Sentis ha continuat, interrompuda en la quarta generació tot i que és origen de la continuïtat quan Josep Sentís es casa amb Maria Anfruns, filla del metge Josep Anfruns i mare de Jaume Sentís Anfruns, l’obstetre i ginecòleg com ho són Jaume Jordi Sentis Bonet i Jordi Sentis Masllorens, fills i nét respectivament d’aquest darrer que representen la sisena i setena generació d’aquesta nissaga mèdica del Baix Camp.

MBC