Biografia

Completat el batxillerat l’any 1914, primer, es llicencia en Dret i, posteriorment, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona tot i que la seva intensa dedicació a l'esport fa que s'allargui molt la carrera i no es llicencia fins al 1927. Mentre és estudiant, treballa en la promoció de l'esport a partir de diverses línies d'actuació a títol personal amb col·laboracions en premsa, conferències a diferents entitats i una activa participació en les federacions i institucions esportives. Sobretot, Josep A Trabal s'interessa pels esports més idonis per a l'educació física i la higiene del cos, especialment la gimnàstica i l'atletisme. La seva visió de la pràctica esportiva inclou els aspectes físics –com la salut i la higiene del cos- i també els morals. Contempla l’esport com una eina de formació social i de difusió de valors cívics alhora que defensa la inclusió de l'Educació Física en els programes d'ensenyament.

Trabal, que és un dels primers periodistes esportius catalans, és redactor del Mundo Deportivo del 1915 al 1917, de Los debates del 1918 al 1919 i a La Raça el 1922. A més, el 1921, és director de La Jornada Deportiva, publicació esportiva que apareix com a una important renovació periodística tant per la seva acurada presentació gràfica com pel modern tractament que es dóna a la informació. El 1923, és director de la revista Sports.

El 1922, Trabal és elegit president de la Federació Catalana d’Atletisme mentre que, del 1927 al 1933, ho és de l'Espanyola. A més, participa en la fundació de la Secció d’Atletisme del Futbol Club Barcelona i, amb Josep Trueta, company a la Facultat de Medicina, funda el Català Club Atlètic. És, també, promotor de la primera Cursa Jean Bouin del 1920, membre de la ponència Educació Física de la Mancomunitat de Catalunya i impulsor de la Confederació Esportiva de Catalunya, suprimida per la Dictadura de Primo de Rivera el 1924.

Quan obté el títol de llicenciat en Medicina i Cirurgia el 1927, Trabal exerceix de metge fins al 1933, moment en què passa a dedicar-se a la política. Delegat de la Companyia Transatlàntica Espanyola, és militant d’Estat Català i participa en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit que el nomena secretari de Lluís Companys. A les Eleccions Generals Espanyoles del 1933, resulta elegit diputat a Corts per ERC mentre que a les del 1936, ho és pel Front d’Esquerres i actua de secretari del Parlament de Catalunya. Poc després, quan comença la Guerra Civil, Trabal es dóna de baixa d’ERC i ingressa al PSUC.

Acabada la Guerra Civil, Trabal s’exilia amb la seva família i viu a Perpinyà durant uns anys. Treballa per un laboratori farmacèutic alhora que fa traduccions al castellà per a la revista Le Monde Médicale. El 1945, torna a Espanya tot i que es manté ocult durant un temps. No supera el Procés de Depuració que li obre el Col·legi de Metges de Barcelona per poder exercir com a metge i es veu obligat a buscar altres feines com la d'agent d'assegurances, fa de gerent d'una Mútua i, a partir de 1955, es dedica a la compravenda de ferralla. A finals de la dècada dels seixanta, ocupa la presidència del “Club de los Leones” de Barcelona.

A partir de l’any 1940, Josep Antoni Trabal Sans es defineix com a liberal monàrquic i, a les Eleccions Generals del 1977, participa en la candidatura d'Aliança Popular de Manuel Fraga Iribarne. Aquest mateix any, funda el partit polític Unió Demòcrata de Progrés Social de presència migrada en la política catalana.

MBC