Biografia

Germà gran de Salvador Puig Antich, condemnat a mort pel franquisme l’any 1974, Joaquim Puig Antich estudia el batxillerat a l’Institut Menédez Pelayo de Barcelona i quan acaba el 1963, cursa la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona amb un expedient brillant. Un cop llicenciat el 1967, comença a especialitzar-se en Psiquiatria infantil a l’Hospital de Sant Joan de Déu i, després, al Servei de Neurocirurgia de l’Hospital de Montpeller. Al cap de poc, marxa als Estats Units a completar la seva formació mèdica. Fa la residència de Psiquiatria al Beth Israel Medical Center de Nova York i l’especialització en Psiquiatria pediàtrica a l’Albert Einstein College of Medine de la mateixa ciutat. Entre els anys 1972 i 1979, es forma en Psicoanàlisi al New York Pyschoanalytic Institute.

Joaquim Puig Antich roman als Estats Units on, en pocs anys, fa una carrera fulminant amb publicacions a les revistes psiquiàtriques de més impacte. Del 1977 al 1984, és professor associat de Psiquiatria al College of Physicians and Surgeons de la Universitat de Colúmbia de New York. L’any 1984, va a Pittsburgh com a catedràtic de Psiquiatria infantil i cap de la Divisió de Psiquiatria del Nen i de l’Adolescent de la Universitat de Pittsburgh i de la clínica del Western Psyquiatric Institute. A la primavera de 1989, el fan Director dels Serveis Clínics del Western Psychiatric Institute.

Membre de les principals societats científiques, Joaquim Puig Antich forma part del consell editorial de les publicacions: Journal of Pychology and Psychiatry, Journal of Affective Disorders, Journal of Anxiety Disoders i Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry. Participa, també, als subcomitès de Psiquiatria infantil i Adolescent per l’elaboració del DSM-III i, més tard, del DSM-III-R.

El 1992, tres anys després de la seva mort, John F. Mc Dermott, l’editor del Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry escriu que “la carrera de recerca de Puig Antich fou com un cometa creuant el cel. Investigà i publicà moltíssim i tingué deixebles i col·laboradors, alguns dels quals van seguir publicant amb el seu nom els treballs que va deixar inacabats”. Efectivament, quan ja es complien set anys del seu traspàs, encara es publiquen articles importants amb la seva firma.

L`eix principal de la carrera científica de Puig Antich són els trastorns afectius dels nens i dels adolescents. Comença estudiant les depressions infantils, quan molts psiquiatres no creien en la seva existència i, a partir de les seves observacions clíniques, desenvolupa un dels primers instruments d’avaluació rigorosa de la patologia mental d’infants i joves.

Joaquim Puig Antich és un dels investigadors que contribueix a omplir el buit entre la ciència psiquiàtrica d’adults -amb metodologia i bons treballs de recerca-, i la específicament infantil, molt abandonat fins aquell moment. És autor de més d’un centenar de treballs científics i molts capítols de llibres, alguns dels quals es recullen a l’apartat de l’obra publicada d’aquest web.

En els llocs de treball on va ser, a Joaquim Puig Antich, els seus amics el coneixien com en “Kim’’. Deixa una forta empremta entre els seus companys per la seva carismàtica personalitat, poder de convicció i claredat d’exposició, També, per la seva disposició a donar sempre un cop de mà els seus iguals i dedicar temps a ajudar als joves investigadors en els seus projectes Sempre va ser una continua font d’inspiració per els altres psiquiatres especialitzats en el seu camp, des dels més joves fins als més sèniors.

EDLL