Biografia

Tot i que neix a Lleida, Manuel Soler i Camillo, passa la seva infantesa a Manresa on cursa l’ensenyament secundari. Després, el 1875, se’n va a Barcelona per fer la carrera de Medicina fins que es llicencia el 1881. Un cop té el títol de metge, exerceix a Maldà, comarca de l’Urgell, durant dos anys fins que, el 1884, quan té 24 anys, torna a Manresa per establir la seva consulta a la Plaça Major, número 10.

Manuel Soler és un metge pràctic i humanitari. Són nombrosos els documents que donen fe de la seva gran tasca com a facultatiu de beneficència alhora que proven el seu gran candor humà.

El 1891, és nomenat metge auxiliar de l'Administració de Justícia i Penitenciària del Jutjat de Manresa. Aquest mateix any, trobem articles a la premsa local manresana que fan referència a la seva activitat sanitària com a metge forense actiu. També, hi ha documentació de moltes intervencions quirúrgiques realitzades amb èxit a la ciutat.

Manuel Soler elaborà un quadre demogràfic de l'epidèmia de còlera del 1885 a la ciutat de Manresa, un dels primers que apareix a les llibreries de la ciutat. El ressò del treball de Soler i Camillo és tan gran que arribà a Cadis, on és premiat i felicitat. També, el 1890, el seu treball de Demografia i Climatologia és guardonat amb accèssit per la Reial Acadèmia de Medicina de Cadis.

Soler és un defensor de la vacunació anticolèrica de Ferran. De fet, acompanya i és col·laborador de Jaume Ferran en el seu treball de vacunació a València. La seva intenció és adquirir una experiència per poder-la aplicar a Manresa. Però, no ho podrà fer ja que el governador civil disposa que la vacuna només la pot utilitzar Ferran.

En un temps que Espanya és en guerra a Cuba i a Filipines, el Manuel Soler i Camillo guanya unes oposicions a metge militar i, aviat, aconsegueix el grau de capità. Primer, és destinat a Filipines però tornà a Manresa fins al 15 d'agost del 1895. Llavors, marxa cap a Cuba. Aquest és l'últim viatge del metge Soler. El 24 de setembre del 1895, arriba la darrera carta que escriu a la família abans de morir. El 14 de març del 1896, arriben els objectes personals des de Palma Soriano, ciutat propera a Santiago de Cuba, on mor el 5 d'octubre del 1895, quan només tenia 33 anys.

Manuel Soler, de personalitat carismàtica, era conegut a Manresa com ”el jove metge”. La seva vida no passà en va: ell, junt amb altres metges manresans, mena amb gran zel la sanitat manresana en uns temps difícils pel risc d'epidèmies.

ARV