Galeria de metges

Biografia

Neix a Manresa el 16 de març de 1895, fill del destacat metge i cirurgià manresà Francesc Soler i Jovés (1863 – 1932), director de l’Hospital de Sant Andreu. Cursa els estudis primaris a la seva ciutat i a Barcelona, el batxillerat i Medicina. És llicencia el 30 d’agost del 1918 però ja, des del 1914, és ajudant del Laboratori Microbiològic Municipal de la capital, on treballa a les ordres del director el doctor Turró i de l’ajudant tècnic doctor González.

Acabada la carrera, comença a treballar a l’Hospital de Sant Andreu – aleshores l’únic hospital de Manresa- al costat del seu pare. Exerceix la Cirurgia de l’època, que incorpora la Traumatologia. Quan es creen el Sanatori Sant Josep, avui la Clínica de Sant Josep, el 1929, i el Sanatori de Sant Joan de Déu, actual l’Hospital, el 1932, també, hi exerceix tot i que alhora actua com a forense.

A la mort del seu pare, Soler i Cornet esdevé cap de cirurgia i director de l’Hospital el doctor Joan Puig i Ball, amb qui col·labora fins a la seva mort l’any 1938. La Guerra Civil la passa al Sanatori Antituberculós que s’improvisa al Santuari del Miracle (Riner, Solsonès) i a Manresa.

Nomenat director del Sanatori de Sant Joan de Déu i de l’Hospital de Sant Andreu, és un cirurgià i personatge de prestigi a Manresa, on presideix l’Assemblea Local de Creu Roja des del 1942 fins al 1970 quan passa a ser president honorari. És cirurgià del Dispensari Municipal, de Mútua General de Seguros, Mútua Manresana de Seguros Sociales i del Centre Mutual Artesà. L’any 1965, col·labora amb el metge Josep Badal en la creació del Banc de Sang de Manresa dins la Creu Roja.

És president de la Junta Comarcal del Bages del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) des del 1954 fins al 1965, any que és distingit com a president honorari permanent. El 1960, funda la primera seu física del COMB a Manresa, la Delegació Comarcal del Bages, aleshores ubicada a la Plaça del Pedregar número 1. Patró de Casa Caritat i fundador de la Comissió Local “Pro–Beneficència”. Entre 1939 i 1971, ocupa diferents càrrecs a la Caixa d’Estalvis de Manresa, successivament: vicecomptador, comptador i vicepresident. El 1969, rep l’Encomienda de la Orden Civil de Beneficiencia i, posteriorment, diversos reconeixements i homenatges per la seva tasca professional i social.

Joan Soler és un metge pràctic que es doctora amb la tesi Estudio de la apoplejía cerebral en la comarca de Bages, de contingut modest, que es publica el 1926. És un dels impulsors de l’aparició de l’efímera revista Annals de l’Hospital de Sant Andreu, on publica un treball purament testimonial amb una taula estadística amb els casos atesos al Servei de Cirurgia d’aquest centre. El 1932, redacta una Topografia Mèdica de Manresa que no s’arriba a publicar mai. Aquesta obra, però, es pot considerar més important des d’un punt de vista de la medicina social que de la científica de l’època.

La mort del doctor Soler i Cornet, el 23 de maig de 1971, deguda a un infart de miocardi, esdevé mostra de dol col·lectiu i reconeixement, entre les quals destaca la glossa pronunciada per Simeó Selga. L’Ajuntament li dedica un carrer tot i que roman sense placa fins al 2002, quan el consistori accedeix a col·locar-la a la vora de la Creu de la Culla en un acte públic d'homenatge que promou el Col·legi de Metges.

LGS