Biografia

Fill de pares de la valenciana Vall d’Albaida, Joan Baptista Comenge és farmacèutic a Madrid on Lluís hi neix. Després, es traslladen a València on el petit estudia el batxiller i la carrera de Medicina a la Universitat valenciana on es llicencia el 1875. Tres anys més tard, es doctora a Madrid amb una tesi sobre la medicina al regnat d’Alfons V. A Madrid, hi passa poc més d’una dècada en la què, en treballar com a funcionari a les biblioteques i arxius del Ministeri de Foment, aprofita per conrear la Història de la Medicina. Exerceix, també, de metge i funda alguns diaris professionals, tot i que efímers. Participa en les missions anticolèriques que emprèn Jaume Ferran a terres valencianes i castellanes.

El 1887, Rius i Taulet, alcalde de Barcelona, crida Lluís Comenge i Ferrer per dirigir el periòdic El Barcelonès i treballar al costat de Ferran al nou Laboratori Microbiològic Municipal (1886). Des d’aquesta institució, desenvolupa la seva obra com a estadístic salubrista, periodista i historiador. El 1891, inaugura el primer d’un reguitzell de centres de desinfecció, engega una campanya antituberculosa i dirigeix la Secció d’Higiene Pública del Laboratori. Tot això ho fa des de l'Institut d'Higiene Urbana de Barcelona, centre que funda i dirigeix fins a la seva mort. Les inspeccions d’higiene escolar del 1894, el porten a fundar el Servei Mèdic d’Higiene Escolar l'any següent. Regula les vaqueries i reorganitza el Cos Municipal de Veterinaris alhora que, també, organitza una acadèmia per al Cos Mèdic Municipal. El 1898, és el representant de l’Ajuntament barceloní al IX Congrés Internacional d’Higiene i Demografia que se celebra a Madrid on el seu treball d’estadística demogràfica i sanitària és aclamat.

En la primera dècada del segle XX, les autoritats municipals i estatals el criden per dirigir accions salubristes davant l’esclat d’epidèmies. Publica treballs estadístics sobre malalties contagioses com la ràbia, el còlera o la tuberculosi. Es tracta d’una estadística bàsica i molt descriptiva, que analitza problemes molt greus en el que interactuen urbanització, classes socials i mortalitat. Les seves propostes es fonamenten en un programa d’aplicació pràctica de mesures d’higiene pública. Viu moments complicats, de crisi i de competència laboral a l’Ajuntament de Barcelona tot i que Comenge en surt triomfador. El 1907, és nomenat director de l’Oficina de Demografia, Estadística i Padró Sanitari.

El 1892, és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya on, el gener de 1894, hi ingressa amb un discurs titulat 'La influència dels metges catalans'. El 1901, ingressa a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i esdevé president de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya el 1907. Mort de grip el 1916, el British Medical Journal se’n fa ressò amb una necrològica de reconeixement professional.

AZ