Biografia

Estudia la primera ensenyança al “Col·legi del Sr. Mas” a Barcelona on fa tres cursos i, després, a la Universitat de Barcelona fa els tres següents, obtenint el grau de Batxiller en Arts el 1858. D’immediata i simultàniament, s’inscriu a les Facultats de Medicina i de Ciències, secció d’Exactes, de la Universitat de Barcelona. L’elecció de la carrera mèdica, segurament, es veu influïda pel metge i cirurgià Josep Oriol Navarra, oncle i padrí de Josep Oriol Combelles Navarra. Primer, però, el juny de 1860, obté el grau de batxiller en Ciències i, el 1862, el de batxiller Medicina. El 1864, obté la llicencia de metge i, cinc anys després, es doctora en Medicina i Cirurgia per la mateixa Facultat de Medicina de Barcelona.

Metge dels barris 2n i 4t de Barcelona i del districte tercer, el 1865, Combelles guanya l’oposició de catedràtic a l’Institut Provincial de Lleida on s’hi desplaça a viure-hi i on contrau matrimoni. La seva esposa, Raimunda Laborda, mor el 1878 deixant-lo amb un fill i una filla petits. El 1880, es torna a casar amb Concepció Bergós de Juan amb qui té quatre fills més.

La docència a l’Institut és l’activitat principal del doctor Josep Oriol Combelles Navarra a Lleida, on s’ha de fer càrrec de la de la direcció del centre i, després, esdevé director durant el període 1879-1893. D’altra banda, la seva activitat mèdica està més lligada als càrrecs que ocupa a la Diputació de Lleida, especialment com president de la Junta Provincial de Sanitat des d’on procura que millorin les condicions els centres de la beneficència de la província fins avançada la dècada de 1890. El 1878, Combelles és elegit diputat provincial, desenvolupant sempre seva activitat política entorn l’estudi i millora de les condicions sanitàries de la població. Una de les fites més importants que assoleix és que tanquin el Manicomi de Lleida, on els interns patien unes condicions molt precàries, i que traslladin els malalts mentals al Nosocomi de Sant Boi. Ell mateix s’ocupa de l’atenció dels malalts durant l’epidèmia de còlera que afecta greument Lleida el 1885 i en la què moren més d’un miler de persones. La seva dedicació és recompensada amb la Creu de Beneficència de segona classe l’any 1892.

Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Lleida des del 1886, el doctor Combelles forma part de diferents associacions socials i culturals de la capital lleidatana. Preocupat pels problemes socials de la professió mèdica i atret per la política municipal, Combelles és un dels metges que impulsen la creació del Colegio Médico Quirúrgico el 1886, sota la presidència de Camil Castells Ballespí. Abans, el 1877, és elegit tinent d’alcalde i designat vocal de la Junta Provincial d’Instrucció Pública. Les circumstàncies el converteixen en alcalde accidental i, més tard, alcalde de Lleida fins que, poc més d’un any després, dimiteix de tots aquests càrrecs per recuperar les seves funcions a la Diputació de Lleida. El doctor Combelles, també, surt elegit com a metge civil per formar part de la Comissió Mixta de Reclutament, ens en el què hi participa sense interrupció fins a la seva mort.

Relativament jove, mor als 56 anys quan vivia al primer pis del número 6 del Carrer Cavallers de Lleida. El mateix any 1885, la Diputació de Lleida organitza un acte d’homenatge pòstum al doctor Combelles. Anys més tard, el Consistori lleidatà li ret homenatge donant el seu nom a un dels carrer de la ciutat.

MBC