Biografia

Fill de metge i amb un germà més petit, Josep, que també serà metge, es gradua de doctor a Cervera, l'única universitat existent a Catalunya el 1790, quan només té 19 anys. A Cervera, encara seguien llegint i comentant en llatí els texts clàssics, però com que no tenia hospital, Francesc Piguillem ha de cursar prèviament un primer any d'Anatomia al Col·legi de Cirurgia de Barcelona per continuar a Cervera. El jove Piguillem, ja metge, exerceix al costat del seu pare i quan mor el 1796 en una vila fronterera com Puigcerdà, sovint amb una forta guarnició militar incrementada per la Guerra Gran entre els anys 1793 i 1795. Hi exerceix sense que el trobem relacionat a les Revàlides del Tribunal del Protomedicat.

Des d'un primer moment, Piguillem s'introdueix al món acadèmic de la capital del Principat. El 1791, és corresponsal de l'Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona, que li premia un estudi epidemiològic fet a la Cerdanya. Dos anys més tard, novament, el premien per un altre treball sobre les barretes, trisme o tètanus neonatal, l'origen del qual situa -per primera vegada- en el tall incorrecte del cordó umbilical. Encara el 1799, participa en un nou concurs convocat per l'Acadèmia de Medicina de Madrid sobre la freqüència dels avortaments a les grans poblacions. Aquests treballs i les seves conegudes Cartas familiares sobre la vacuna de la verola, situen Piguillem com una referència en la història de la Pediatria espanyola.

En aquest primer període que conclou amb la Guerra del Francès, s´ha parlat d'unes estades de Francesc Piguillem a Montpeller o a París, que no han estat confirmades documentalment i pensem que s’han de substituir aquests viatges per una extensa relació epistolar i la lectura bibliogràfica que li permeten conèixer la Medicina europea del seu temps. Igualment pel que fa a la vacuna, s’informa gràcies a les nombroses publicacions que apareixen a partir del 1798. Dos anys més tard, el 8 d'agost de 1800, François Colon administra al seu fill la primera vacuna francesa i publica l’experiència amb consells i comentaris. Piguillem coneix el cas i l’impulsa a traduir de l’Essai sur l'innoculation de la vaccine que dedica 'a todos los médicos de España, para que verifiquen las utilidades que promete este descubrimiento admirable'.

Piguillem demana virus vacunal a Colon i el rep el 3 de desembre següent. Tot seguit, inicia la vacunació als quatre nens de Puigcerdà com recorda a la Señora*** de les cartes familiars. Ben aviat, segueix a la resta de l'Estat amb vacunacions a Madrid, Aranjuez, País Basc i Navarra. Piguillem arriba a Barcelona havent vacunat en alguns indrets del camí però és mal rebut per l'Acadèmia de Medicina perquè no accepta la nova pràctica i li retreu estar influenciat per “François Colon, un metge jove i principiant i a penes sortit de les escoles de París'. En paral·lel i en el camp d'una nova química renovada, també, tradueix la Filosofía Química o verdades fundamentales de la Química moderna d'Anton François Fourcroy.

Superada la primera epidèmia de febre groga del 1803, que es repeteix a gran escala el 1821, finalitzada la Guerra del Francès i restaurat al tron Ferran VII el 1813, Piguillem es relaciona més directament amb Madrid on, el 1816, presenta a la Real Academia Nacional de Medicina una nova Memòria sobre la vacuna i, tres anys més tard, el veiem al Reial Col·legio de Medicina i, també, com a metge honorari de la Reial Cambra. El 1817, quan mor Carles Nogués, cap de la Subdelegació de Medicina de Barcelona i catedràtic de Clínica de l'Escola a càrrec de l'Acadèmia, es fa córrer la veu que Piguillem serà designat com al seu successor sense que haver de fer faci les oposicions reglamentàries. La notícia irrita l'Acadèmia perquè pretén que el càrrec sigui per a un dels seus i acusa Piguillem de ser infidel 'al Rey nuestro Señor y a la nación española' i, també, el titlla d'afrancessat. Finalment, Piguillem és nomenat i, tot i que continua sentint-se rebutjat, comença el curs el primer de juliol de 1817, amb els programes dictats des de Madrid i fent les pràctiques en uns pocs llits cedits per l'Hospital de Santa Creu. A una primera etapa eclèctica, li segueix una segona més anatomoclínica, plenament Laennequiana, en què adopta l'auscultació amb el nou estetoscopi.

Malgrat no disposar de premsa mèdica a Barcelona, que tot i els intents per aconseguir-ne només la va tenir amb Mitjavila el 1804 i 1805. Piguillem resisteix les noves protestes de l'Acadèmia i, a més, es fa càrrec de la Subdelegació de Medicina amb dret a fer els exàmens de revàlida de l'antic Protomedicat.

El mes d'agost de 1826 és –oficialment- fora de la capital i el dia 21, ens assabentem per Miró i Borràs, el seu biògraf, Francesc Piguillem ha mort a Puigcerdà.

Malgrat la seva participació en el desenvolupament de la Medicina Clínica al nostre país, la figura de Piguillem no és massa coneguda més enllà del seu protagonisme en la transmissió i propagació de la vacuna antivariolosa a Catalunya. Torres Amat li atribueix, a més dels llibres de la seva biblioteca, un gran nombre de manuscrits que sense més dades podrien correspondre a un conjunt d'uns 500 fulls, que són els apunts de les lliçons de Piguillem sobre Piretologia, Filosofia mèdica, Ideologia i Classificació de Medicaments, etc. Datats el 1826, van ser recollits per alumnes seus i, actualment, es conserven a la Biblioteca de la Fundació Uriach.

JDB