Biografia

Fill d'un industrial adober, cursa els estudis de Medicina a Barcelona i es llicencia l'any 1880. Treballa de cirurgià a Granollers on la seva família hi té terrenys. Exerceix també a Olot, on es casa amb Faustina Mata, una rica propietària local.

Especialista en les vies urinàries, el 1895, Francesc Fàbregas Mas viatja a Berna, Brussel·les i París amb el catedràtic Miquel A Fargas. És membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i de la Societat Econòmica d'Amics del País de Barcelona a més de ser un dels primers barcelonins a tenir cotxe i uns dels socis fundadors del Reial Automòbil Club de Catalunya, entitat que presideix des del 1913 al 1918.

Filantrop barceloní, propietari de les cases de Beneficència i Maternitat de Barcelona, l'any 1917, Francesc Fàbregas s’interessa per les dificultats que passa la Junta constructora del nou Hospital-Asil de Granollers, que ha aturat les obres perquè els diners de la subscripció popular s’han acabat. Ell, de la mà de Francesc Ribas, s’ofereix per finançar l’obra que falta per acabar el pavelló de l’Asil, destinant-hi l’herència del germà que acaba de morir i que li ha llegat terres al Pla de Palou de Granollers. Aquesta ajuda a la institució granollerina, fa possible que s’acabi la construcció de l’hospital però Fàbregas manté el seu suport econòmic al llarg dels anys per dotar-lo del mobiliari i dels diferents necessaris per cobrir les necessitats d’un centre hospitalari. En agraïment, el 1925, es col·loca una làpida commemorativa al vestíbul de l'Asil i se li concedeix la Gran Creu de Beneficència mentre que, el 1928, se'l nomena Fill Adoptiu de Granollers. Un any abans, un passeig de la vila pren el nom de Doctor Fàbregas mentre que, el 1935, al pati de l'Hospital es descobreix un bust amb la seva efígie. El 1951, és l’Ajuntament d’Olot qui dedica un dels seus carrers al metge i filantrop barceloní.

En les eleccions generals de 1918, Francesc Fàbregas es presenta amb la candidatura de la Lliga Regionalista i resulta és pel districte electoral d’Olot i surt elegit diputat.

És també, un gran afeccionat a la pintura no sols com a col·leccionista, també pinta i sembla que força bé. El 1924, amb el quadre “Germandat” guanya el concurs que organitza el Sindicat de Metges de Catalunya. En el seu testament deixa gran part dels seus béns perquè es reparteixin entre la Maternitat de Barcelona, la Casa de la Caritat d’Horta i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. La seva biblioteca la dóna a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, les obres de Dret a la Universitat de Barcelona i la pinacoteca, al Museu Nacional d’ Art de Catalunya (MNAC).

MBC