Galeria de metges

Fill de Pere Fabré Gurri, comerciant de peix i marisc del Mercat del Born, estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Barcelona i, després, la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on l’acaba el 1930, tot i que no rep el títol de llicenciat fins al 1932. Fa les assignatures de doctorat i redacta una tesi doctoral sobre Arítmies cardíaques que no arriba a presentar.

Comença a exercir la Medicina General en un despatx que té al número 1 del carrer Espaseria alhora que ingressa com a metge assistent a la Clínica Mèdica A de l’Hospital Clínic que dirigeix el professor Pedro Pons, amb qui comença a interessar-se per les malalties de l’aparell circulatori especialment i on, també, es forma amb el cardiòleg Duran Arrom.

Esclatada la Guerra Civil, a partir de l’abril del 1937, Fabré presta serveis com a tinent metge de la Brigada Sanitària número 1 de la Creu Roja Espanyola fins al mes d’agost que és destinat a ocupar-se de les ambulàncies sanitàries d’aquest i passa a actuar com a metge de l’Hospital Militar Base del Passeig de Sant Gervasi fins a primers d’agost del 1938 que l'envien en comissió de servei com a metge del personal de les Brigades Internacionals concentrades a Olot.

Acabada la Guerra, és depurat sense sanció pel Col·legi de Metges de Barcelona i torna a l’Hospital Clínic on el professor Pedro Pons l’incorpora al Dispensari de Circulatori que dirigeix Gibert Queraltó a la Clínica Mèdica A i quan aquest guanya la càtedra de Patologia Mèdica de Saragossa, Fabré assumeix la direcció d’aquest Dispensari on té com a principal col·laborador Pascual Gifreu.

Casat amb Paquita Ribera Coletes el 1941, Josep Fabré estableix la residència i la consulta professional al número 11 de la Ronda Universitat de Barcelona. El gener del 1944, juntament amb Ferran Martorell, publica un cas clínic que havia vist al Dispensari de l’Hospital Clínic, que diagnostica d’obliteració dels troncs supraaòrtics que remet al Servei de Cirurgia Vascular de Martorell a la Clínica Plató per si podia ser objecte de tractament quirúrgic. L’article es publica a Medicina Clínica el 1944 i la síndrome que patia aquest cas s’analitza al II Congrés Internacional d’Angiologia que se celebra a Lisboa el 1953 on s’aprova la proposta de denominar “Síndrome de Martorell-Fabré”, aquell cas clínic vist inicialment per Fabré.

Gran aficionat a la pesca, Fabré és també un musicòman, especialment, amant de l’opera, gust que pot satisfer fent de metge del Liceu alternant el càrrec amb Raimon Cambra Mercader. Una altra devoció de Fabré és l’amistat i el tracte freqüent amb els seus amics, que cultiva fundant la Penya del Guinea, bar situat a la Diagonal cantonada amb Pau Claris i Rosselló, seu on assistien molts metges destacats com Antoni Oriol Anguera, Pere Gabarró, Carles Martí Feced, Joan Cuatrecasas Arumí, Eduard Pons Tortella i Joan Lluch Caralps, entre altres.