Biografia

Fill petit del metge de Linyola, Tomàs Oriol i Font, té tres germans, també, llicenciats en Medicina i quatre germanes que són mestres. Estudiant molt capacitat, Antoni Oriol i Anguera acaba el batxillerat als Maristes de Lleida als 15 anys. Per poder estudiar la carrera de metge, ha de demanar una dispensa al rei. Estudia a la Universitat de Barcelona on acaba la carrera als 18 anys. Durant un any, fa de metge a Riudecanyes, substituin al seu germà Ramon, però pren la decisió de no exercir més per dedicar-se a l’ensenyament i la recerca.

Es casa amb 21 anys, el mateix any fa el doctorat a Madrid i als 22, ja és ajudant d’August Pi-Sunyer a la Universitat de Saragossa. Obté una beca per ampliar estudis a la Universitat d’Estrasburg i, també, fa estades a Brussel·les i Paris. Torna a Catalunya el 1933, i del 1934 al 1938, és professor titular de la càtedra de Bioquímica de l'Escola d'Enginyers Agrònoms. El 1936 fa de professor de Bioquímica a la Facultat de Medicina de Barcelona. Al mateix temps, és secretari general de la Societat d’Història Natural de l’ Institut de d’Estudis Catalans i, també, director de l’Institut dels Sòls de Catalunya des del 1934 al 1939. En aquest període, concretament el 1938 i juntament amb Josep Valle i Arribas, publica Què és la ciència del sòl?, primer manual d’edafologia escrit en català.

Molt amic dels germans Badia -que tenen una notable activitat política en el temps de la República i moren assassinats per la FAI- i de Joan Cornudella i Barberà, secretari d’Estat Català, Antoni Oriol i Anguera s’implica en diferents activitats que ells organitzen. Col·labora, també, amb la Direcció d’Investigació Científica i amb la Comissaria de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.

El febrer de 1939, Antoni Oriol s’exilia a França on treballa a la Universitat de Toulouse fins al desembre del 1940, moment que torna a Espanya aconsellat per Gregorio Marañón. Un cop a Barcelona, és sotmès a un procés de depuració que es ressol prohibint-li dedicar-se a l’ensenyament universitari i amb l’embargament dels seus bens. Entra a treballar al Laboratori del Dr. Esteve com a director del Servei d’Investigació i Control on s’hi està fins al 1949, quan marxa a l’Argentina. Li han ofert la càtedra de Fisiologia de la Universitat de Córdoba. Els seus treballs li donen un gran prestigi en aquell país, que el proposa com a candidat al Premi Nobel de Medicina. Amb el cop d’estat que es produeix a l’Argentina el 1957, decideix abandonar el país.

Inicialment, intenta tornar a treballar a Espanya perquè Marañón l’informa de que hi ha una càtedra vacant a la Universitat de Madrid. Es presenta a oposicions i guanya el concurs però el regim franquista impedeix la pressa de possessió de la plaça. Ha de tornar a emigrar, ara, a Mèxic on aconsegueix que el contractin com a professor de Fisiologia de l’Institut Politècnic Nacional de Mèxic on fa recerca i docència fins a la seva jubilació. A més, Antoni Oriol es dedica a investigar en Antropologia com a cap del Servei d’Investigació de Fisiologia i Farmacologia de la Escuela Superior de Medicina Rural de la mateixa entitat.

Antoni Oriol i Anguera es queda a viure a Mèxic on forma part dels cercles catalanistes mexicans i col·labora amb activitats de caràcter patriòtic i cultural. Desprès de la seva mort se li concedí, amb caràcter pòspum, la medalla Lázaro Cárdenas al mèrit científic, màxim guardó del govern mexicà.

MBC