Biografia

Fill d’una família benestant, és enviat a Barcelona a fer estudis de Matemàtiques, Filosofia, Lògica i Química, obtenint el títol de batxiller en Arts. El 1794, marxa a Montpeller a estudiar Medicina. Torna a Espanya el 1803 però les autoritats acadèmiques li neguen la convalidació del títol i ha de matricular-se a la Universitat de Cervera on es llicencia el 1808.

Francesc Fabra Soldevila intervé com a metge amb les tropes espanyoles durant la guerra contra l’ocupació francesa, instal·lat al quarter general de Tarragona on té una activitat destacada en el camp de la prevenció de la salut, estudia les malalties més freqüents dels soldats en les diferents regions geogràfiques, organitza els hospitals de campanya i introdueix mesures per millorar la salubritat a l’exèrcit. Es preocupa de l’alimentació de les tropes i procura que cada unitat de combat disposi de metge. El seu prestigi fa que els militars francesos d’alta graduació el consultin quan tenen problemes de salut.

Acabada la Guerra del Francès, abandona l’exèrcit i s’estableix a Madrid on obre una consulta alhora que fa diversos estudis que presenta a l’Acadèmia Médica Matritense, de la què és membre des del 1816 i n’arriba a ser vicepresident. Fabra Soldevila rep diferents encàrrecs del govern per elaborar alguns dictàmens sobre temes diversos, entre els quals destaca un informe sobre la Llei de Salut Pública de 1822. El 1835, participa en els treballs preparatoris de la reforma de l’ensenyament de medicina i és un dels impulsors de la creació de l’Acadèmia de Medicina i Ciències Naturals on n’esdevé president de la Secció d’Antropologia.

El 1838, publica la seva obra més important: Filosofia de la legislación natural fundada en la Antropologia, on postula que l’home no s’hauria d’incloure al regne animal sinó que hauria de formar part d’un altre regne de la naturalesa, específic per a l’espècia humana i que es podria denominar regne hominal o humà.

MBC