Biografia

Fill d’Joan Capdevila i d’Antònia Gili, ambdós de Tàrrega, fa els primers estudis a la seva vila natal i els segueix a Cervera. El 1740, fa Gramàtica i, el 1741, Filosofia. L’any 1744, es matricula a la Facultat de Dret de Salamanca però, aviat, abandona els estudis i, l’ any següent, es matricula a València per fer Medicina. Allà, descobreix el seu mestre, el professor Marià Seguer, catedràtic de 'de curs' entre 1742 i 1759, qui té molt bones relacions amb els científics espanyols i amb els d’altres països. De fet, és el primer espanyol que publica treballs científics en una revista mèdica estrangera.

El 1749, Capdevila segueix un curs de Medicina Teòrico-Pràctica a Barcelona al costat de Carles Vicens Rosell, metge de l’Hospital de la Santa Creu i, l’any següent, un altre amb Sebastià Pagès, facultatiu del Reial Hospital de Girona. El 1751, torna a València per acabar la carrera on, alhora que estudia Medicina, segueix uns cursos de Matemàtiques, disciplina per la qual tindrà interès tota la vida, fins al punt de ser professor d’aquesta matèria a València a partir del 1747. Aprèn, també, anglès i francès.

Llicenciat en Medicina el 1752, oposita a la càtedra 'Hipòcrates' l’any 1756 i a les de 'Teórica' o 'de Curs' de Medicina el 1763. Però, no té èxit malgrat que la seva tesi d’opositor Physiologiae, Pathologiae, ac fibriologiae quaedam momenta, que es publica el 1763, conté una síntesi de coneixements mèdics de gran rigor, un fet molt poc usual a l’Espanya del moment. La tesi es basa principalment en l’obra d’Albrecht von Haller (1708-1777), considerat el pare de la Fisiologia moderna, l’autor que més influeix en pensament científic d’Antoni Capdevila. Entre ambdós s’estableix un intercanvi de llibres i novetats editorials i, especialment, Haller es converteix en receptor dels manuscrits inèdits de Capdevila, actualment conservats a la “Bibliotecae Haller”. Aquesta relació influeix en la col·laboració com a corresponsal que inicia amb la publicació de nombroses notícies editorials provinents de la península.

Home de personalitat estranya, amb un caràcter inquiet i extravagant que el duu a fer desplaçaments constants per no establir-se enlloc gaire temps. Capdevila Gili, frustrat en no accedir a la càtedra de València, abandona la ciutat el 1756 per iniciar un pelegrinatge fent de metge, en principi, a diverses poblacions d’Andalusia: les cordoveses Benameji i Lucena, la sevillana Estepa, la malaguenya Antequera, Granada i, finalment entre 1759 i 1761 a Còrdova per tornar a València. Després, s’està a Madrid on, novament, oposita a una càtedra de Medicina i, en no tenir èxit, torna a deambular, aquest cop, per la Manxa. Inicialment i fins al 1769, s’estableix a Tobarra, a la província d’Albacete, on exerceix de metge alhora que fa un estudi de les aigües medicinals de la població. Després, continua exercint als pobles manxecs d’El Bonillo, Chinchilla, Lillo i La Roda.

Infatigable escriptor tot i que només pot imprimir algun dels seus llibres per raons econòmiques i sovint per censura, deixa inèdits nombrosos treballs. Una d’aquestes obres, és el primer text conegut que defensa la variolització a Espanya: Dissertación De la Inoculación, y de la Inoculada la señora María Pérez Pastor Rodríguez de Vera, obra on relata les pràctiques d’inoculació que realitza el 1756. Capdevila envia el text a Von Haller quan no obté l’autorització per imprimir-lo a Espanya en considerar-lo heretge. Anys després, historiadors del segle XIX reconeixen Antoni Capdevila com el metge de Tobarra que inocula la vacuna de la verola a un nen per primer cop a la península.

En les tres darreres dècades de vida, Antoni Capdevila porta a terme una activitat polifacètica. S’ocupa tant de temes mèdics com matemàtics, de Botànica i Agricultura, Arqueologia, Geografia, Epigrafia i, també, de Numismàtica. Manté una continuada i intensa correspondència amb Gregori Mayans (1699-1781), erudit valencià, màxim exponent de la Il·lustració espanyola a qui, entre d’altres temes, en les seves cartes des de Còrdova del 1759 al 1761, li descriu les troballes arqueològiques, monedes i inscripcions romanes que està inventariant, incloent-hi dibuixos i plànols que, malauradament, no s’han conservat amb la correspondència: Iconografia de la casa de D. Pedro de Vilacevallos.

Igualment, té contacte amb altres figures com el Bisbe de València Andreu Mayoral, el jurista Josep Finestres i el naturalista Martí Sarmiento. Marginat de les institucions acadèmiques espanyoles, en canvi, és membre de l’Academia Caesarea Naturae Curiosorum alemanya, de la Règia Acadèmia sueca i de la Reial Societat de Ciències de Göttingen. A més, manté correspondència amb Linné, de qui tradueix al castellà la Philosofia botanica i Species plantarum , i amb Von Haller a qui facilita la informació dels botànics catalans i hispans que figuren a la seva bibliografia botànica. Aquesta es la principal contribució d’Antoni Capdevila: proporcionar les novetats bibliogràfiques espanyoles als savis estrangers, influint decisivament en la difusió internacional de la producció mèdica i científica hispana.

Antoni Capdevila Gili -confós més d’un cop amb el catedràtic català Josep Antoni Capdevila (Barcelona, ? – Madrid, 1846)- apareix indistintament citat com a Antoni o Antonius Cap de Vila o Antoni Capdevila Tuus i, també, el juliol de 1773, Capdevila informa Mayans que la Imperial Acadèmia de les Curiositats de la Naturalesa l’ha nomenat Diophanis i, a partir d’ara, afegirà aquest nom als seus escrits. A hores d’ara, sembla que la darrera notícia que es té de Capdevila és del 25 de desembre del 1778, data de la darrera carta que escriu a Gregori Mayans.

MBC