Galeria de metges

Biografia

Fill d’un mestre, al poc de néixer la família va a viure a Sitges, on coneix Santiago Rusiñol. Posteriorment, es traslladen a Barcelona. El 1929, acabat el batxillerat, primerament, estudia Magisteri i es llicència el 1933. Un any abans, amb divuit, ha ingressat a la Facultat de Medicina i inicia la seva carrera esportiva. Primer, jugant de porter a Badalona, després, al Real Club Deportivo Español (RCDE) i, finalment, al Màlaga.

A l’esclatar la Guerra Civil encara és estudiant de Medicina. El 31 d’agost de 1936, s’incorpora a la columna Los Aguiluchos de la FAI. El novembre del mateix any, s’examina de les tres assignatures que li queden per ser metge. Es col·legia al Col·legi de Metges de Catalunya el 28 de maig de 1937. Durant la guerra, s’està als fronts d’Huerrios i Barbastro d’Osca, Puebla de Hijar de Terol, Pinell de Bureu, Tivissa i Ulldemolins de Tarragona, Igualada, Manresa i Montserrat de Barcelona, la Seu d’Urgell de Lleida i Ribas de Freser i Banyoles de Girona. Torna presoner a Barcelona però, gràcies a la seva relació amb el RCDE, no pateix represàlies quan acaba la guerra. Ha d’examinar-se de les assignatures que ja havia aprovat al 1936 i tornar a col·legiar-se. Per mediació de Ferran Martorell entra a formar part de l’equip quirúrgic de Joan Puig-Sureda, que s’ha fet càrrec interinament de la càtedra per l’absència de Joaquin Trias i Pujol, catedràtic de la Clínica Quirúrgica B de l’Hospital Clínic de Barcelona. L’arribada del catedràtic Pere Piulachs desperta l’interès de Joan Navés per la Medicina Esportiva. El 1945, presenta la seva tesis doctoral sobre l’Embriología e Histología de los Meniscos de la Rodilla.

El 1948, el doctor Navés és un dels fundadors de la Mutua General Deportiva i de la Escuela Catalana de Traumatología del Deporte. Entre els anys 1947 i 1957, els seus èxits professional es succeeixen amb celeritat. És metge dels esportistes d’èlit dels cinquanta, opera futbolistes dels equips de tota Espanya i a gent important.

El 1954, va a treballar a l’Hospital de Sant Pau a les ordres del doctor Vilardell. El 1956, assisteix d’una lesió de genoll el marquès de Villaverde, gendre de Francisco Franco, fet que li dóna renom a tota Espanya. Aquest mateix any i fins a la seva jubilació, passa a formar part de l’equip mèdic de la Clínica Plató. El 1982, opera Gala, l’esposa de Dalí, d’una fractura subcapital de fèmur i augmenta més la seva fama de ser el traumatòleg de més prestigi del moment a tota Espanya.

Joan Navés és autor de diversos llibres i nombrosos articles que es publiquen a diferents revistes de referència nacionals i internacionals. Té, a més, una clara vocació docent que duu a terme a la Clínica Plató, on organitza els Cursos de Cirugía Ortopédica y Traumatología para Postgraduados (1970) i el Curs de la Escola Catalana de Traumatologia de l’Esport (1980), ambdós amb continuïtat ininterrompuda fins al 1985.

Membre de múltiples societats científiques nacionals i internacionals com la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología, la Asociación Española de Cirujanos, la Sociedad Internacional de Cirugía Ortopédica y Traumatología, la Federación Internacional de Medicina Deportiva, la Societat Francesa de Ortopèdia i Traumatologia, la Societat Italiana d’Ortopèdia i Traumatologia i la Societé de Chirurgiens de París. Ponent en el primer congrés de Previsión y Medicina de Futbol, celebrat a Madrid el 1954, i de la XII Assemblea Nacional de Cirurgians, que té lloc a Mèxic, 1956 i és vicepresident de secció.

Des del 1967, Joan Navés agafa la pintura d’una manera seriosa i fa vàries exposicions amb èxit, una faceta que intensifica al jubilar-se. Afirma que el dibuix i la pintura han format part de la seva vida des de sempre. En els últims anys, els seus despatxos de Barcelona i Sitges els converteix en estudis de pintura

MFS