Biografia

Fill d'Antoni Cabanellas Dorda, comerciant i negociant de Banyoles, i de Magdalena Casanovas Riera, a qui algunes fonts la fan nascuda a Marsella i altres a Mataró, tot i que el cert és que els avis materns eren oriünds d'aquesta ciutat del Maresme. Els pares es casen el 23 de desembre del 1800 a Banyoles on el pare ocupa càrrecs municipals entre el 1806 i el 1817. Després, durant el Trienni Liberal (1820-1823), la família es trasllada a Mataró i construeixen una fàbrica de sabó, negoci al qual ja s'hi dedicaven quan vivien al Pla de l'Estany. Cal tenir en compte que els Dorda tenen també els origens en uns comerciants provinents de Mataró. Sabem que, uns anys més tard, el progenitor expandeix el negoci a Barcelona on hi construeix una fàbrica al número 63 del carrer de l'Arc del Teatre que, cap al 1840, estarà a càrrec de Manuel Cabanellas, germà de l'Antoni Martí, nascut a Banyoles el 12 de gener de 1802.

En els plànols que hem pogut consultar de la fàbrica barcelonina, es constata que la construcció no només la d’una fàbrica sinó que també és habitatge familiar on, possiblement, hi viu l'Antoni Martí mentre estudiava la carrera de Medicina i sembla que també la de Farmàcia, doncs en la informació necrològica que publica El Criterio Médico el 25 de desembre de 1866, es fa referència a ell com a «doctor en Medicina i Farmàcia».

Consta que el 1850 es presenta a oposicions a metge de balneari, presentant el treball De la hidrologia Médica considerada en sus relaciones con las Cièncias Morales. Anys més tard, almenys el 1859, Antoni Martí Cabanelles ja és resident a Cuba com a titulat estranger habilitat per exercir la Medicina i la Cirurgia. El 1861, consta que té el càrrec de metge primer vacunador a Santiago de Cuba. Exerceix també l’Homeopatia, activitat amb la qual es guanya molt bé la vida i on encara s'hi estava l'any 1864. Aquest any, assisteix al llit de mort de l'advocat mataroní Joaquim Martí Moner que resideix a Santiago de Cuba.

De tornada de l'illa caribenya, Antoni Martí Cabanelles s'instal·la a Barcelona on fa testament tancat davant el notari Desideri Recoder Lladó el dia 12 de desembre del 1866, deixant bona part dels seus béns als pobres de la ciutat de Mataró: «Instituyo por mis herederos, a los verdaderamente pobres que sean vecinos de esta ciudad de Mataró en el dia de mi muerte...». Nomena hereus universals per a donar compliment a la seva voluntat, a les seves germanes Maria Anna i Dolors i a dos amics de la infància, en Pelegrí Ferrer Buixó -escolapi mataroní que el 1835 marxa a Cuba on funda diversos Col·legis- i a l'advocat Josep Saurí Torres. Llega també l’import per cobrir 500 misses d'aniversari a celebrar per preveres pobres de Banyoles i comarca: «se me hagan rezar 500 misas de limosna por los sacerdotes mas necesitados de la comarca de Bañolas, encargando la distribución de ellas al Sr. Cura Párroco de Porqueras, Rvdo. M. Congost».

Amb els seus diners, els marmessors del metge fan construir a Mataró un asil per als ancians pobres a l’actual ronda d’Alfons X el Savi cantonada amb el camí del Cementiri. El 1871, el mestre d’obres Jeroni Boada Renter projecta l’immoble, d’estil historicista seguint els corrents higienistes del moment. L'bra s’acaba el 1874, moment en que és cedit a la congregació religiosa francesa de les Petites Soeurs des Pauvres, les Germanetes dels Pobres, que més endavant se'l coneix com a Llar Cabanelles. Al pati hi ha una escultura d'Antoni Martí Cabanelles realitzada per l'escultor Agapit Vallmitjana. L’edifici es coneix també com ‘Can Cabanelles’ i fa unes dècades que roman tancada.

Antoni Martí Cabanelles mor solter a la ciutat mataronina a finals de l'any 1866 però és continuador de la vocació mèdica el seu nebot Antoni Andreu i Cabanelles. L'Ajuntament de Mataró dóna el seu nom a un Passeig de la capital del Maresme.

JAAM