Galeria de metges

Biografia

Dels sis fills de Rosa i d’Antonio Vila Nadal, catedràtic d’Història Natural a Santiago de Compostela el 1900, a Salamanca el 1904 i a Barcelona del 1912 al 1933, tres fan Medicina: Eugeni (1889-1966), Avemaría (1909-1965) i Antoni, que estudia el batxillerat a Salamanca fins al 1912 i, després, ingressa a la Facultat de Medicina de Barcelona. Alumne intern pensionat d’Anatomia des del 1913 i d’Oftalmologia a partir del 1915 fins a la seva llicenciatura el 1917 amb la qualificació d’excel·lent. El 1920, es doctora a Madrid amb la tesi La arteria oftálmica.

Esportista nat, guanya els Campionats d’Espanya de Natació del 1919, individualment, el Salt de Palanca i, en equip, el de Waterpolo. L’any següent, participa a les Olimpíades d’Amberes.

Acabada la carrera, Vila Coro guanya per oposició la plaça de preparador anatòmic de la Facultat de Medicina i, l’any següent i fins al 1925, és professor auxiliar a la càtedra d’Oftalmologia d’Ignasi Barraquer. Els estius de 1923 i 1924, Vila Coro organitza dos cursos sobre les malalties externes dels ulls a la Clínica Oftalmològica de l’Hospital Clínic per als alumnes de Medicina interessats per l’especialització en Oftalmologia. A més, Vila Coro fa nombroses dissertacions en base al seu treball com a expert oftalmòleg i anatomista a l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques. Destaca la presentació d’Algunos datos sobre la arteria oftàlmica, con numerosas proyecctiones y piezas anatómicas.

El 1926, Antoni Vila Coro marxa a Chicago invitat a donar classes a l'Eye Ear Nose and Throat College. S'hi està uns mesos com a professor però, en tornar a Barcelona per endur-se la família als Estats Units, el convencen perquè és quedi definitivament a Espanya. Tot i així, és nomenat professor honorífic de l'Eye Ear Nose and Troat College de Chicago i manté responsabilitats docents en aquest centre fins al 1957.

Des del 1927, Vila Coro participa a les sessions de l’Institut de Medicina Pràctica del Dr. Duran Arrom. Mostra un especial interès pel tracoma i per l’operació de la cataracta. A finals del 1928, el governador civil de Barcelona, Joaquín Milans del Bosch, constitueix la Junta Províncial de Lluita contra el Tracoma i Vila Coro és nomenat secretari mentre que els oculistes Menacho, Barraquer, Soria, Arumí i Palomar són vocals. Aquest mateix any, Antoni Vila Coro funda l’Institut Oftalmològic de Barcelona amb finalitat benèfica, cultural i científica.

A principi dels 1930, Vila Coro, entre d’altres, disserta sobre les cataractes a les reunions de la Societat Oftalmològica de Barcelona. També, el 1931, hi mostra un oftalmoscopi ideat per ell mateix. El 1933, al XIV Congrés Internacional d’Oftalmologia que té lloc Madrid presenta un “museu anatòmic” format per una notable col·lecció de peces. De tornada a Barcelona, per celebrar l’èxit de la seva presentació, rep l’homenatge de la professió.

El 1933, publica un important treball sobre la lluita contra el tracoma a Catalunya en una de les Monografies Mèdiques, la col·lecció que dirigeix Jaume Aiguader. Els anys 1920 i 1930, col·labora amb els seus articles a Archivos de Oftalmología Hispano-Americanos i Higia, Revista d’Higiene i Divulgació Sanitària. El 1928, funda i dirigeix, amb Francesc de Sojo Batlle, la revista Archivos del Instituto Oftalmológico y de Otorrinolaringología de Barcelona. Entre 1932 i 1933, amb Just Caballero i Joan Civit, la revista Logos.

No es té notícia d’Antoni Vila Coro durant la Guerra Civil però, des del 1941, reprèn l’exercici mèdic i té una notable vida pública a Barcelona. És distingit amb la Creu del Mèrit Militar de Primera Classe Espanyola, la Medalla d’Or de la Creu Roja i és Comanador de l’Orde d’Aviz de Portugal.

En aquests anys, Vila Coro intervé als congressos nacionals i internacionals d’Oftalmologia i, també, participa als cursets de perfeccionament i especialització que tenen lloc a l’Hospital de Sant Pau i al Servei que ell dirigeix a l’Hospital de la Creu Roja on continua assistint fins a la seva mort tot i que des del 1970 només visita a la seva consulta particular.

AZ