Galeria de metges

Biografia

Filla del catedràtic Antonio Vila Nadal -catedràtic d’Història Natural a Santiago de Compostela el 1900, a Salamanca el 1904 i a Barcelona del 1912 al 1933- i germana dels metges Eugeni Vila Coro (1889-1966) i del reconegut oftalmòleg Antoni Vila Coro. Una altra germana, Mercè és farmacèutica mentre que Josep Maria és advocat. Avemaria fa el batxillerat a l’Institut Balmes de Barcelona i l'acaba el 1926. Membre de l'Associació d'Estudiants Lliures i vocal de la seva junta el 1934. Comença la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1925 on hi fa els tres primers cursos. Després, del 1933 fins al 1939, fa els altres cursos a Sevilla, Madrid i Salamanca. El 1938, però, torna a Barcelona i fa el darrer que li permet acabar la carrera. Obté el títol de llicenciada el 1943. Durant els anys de Guerra, Avemaria presta ajuda als hospitals militaritzats llocs on va viure i, el 1938, és alumna interna per oposició de l’Hospital Clínic en ple conflicte bèl·lic.

Alumna interna per oposició a l’Hospital Clínic des del 1938, en ple conflicte bèl·lic, Avemaria Vila Coro obté una beca pensionada per ampliar estudis a Alemanya on passa un temps al Servei del Prof. Hofmaier a l’Institut Kaiser Wilhelm de Berlin. De nou a Barcelona, s’interessa per la Pediatria i entra al servei del professor Ramos a l’Hospital Clínic de Barcelona on es fa càrrec de la Sala de Lactants.

El 1943, Vila Coro guanya la plaça de metgessa interna per oposició i la nomenen professora ajudant de la càtedra de Pediatria. Ingressa, també, de metge de l’Obra Auxili Social on la seva labor és molt valorada perquè coincideix amb una reducció de la morbiditat i de la mortalitat entre els nens que s’atenen als “Hogares Cuna”.

El 1944, morts els seus pares, marxa a la Guinea Espanyola com a metgessa missionera. A la Missió Catòlica de Nkue-fulan, fundada pels pares claretians. Vila Coro hi crea un Institut Mèdic que està constituït per un orfenat, un petit hospital, una escola d'infermeres i un dispensari. És el primer centre d’aquesta naturalesa creat en una missió catòlica i el duu ella en solitari amb el finançament econòmic d’amics i familiars a més de l’ajut d’alguns laboratoris que, convençuts per la doctora, fan donació de medicaments a l’Institut. Obté la donació personal d’un aparell de RX de marca Phillips per part del cap de l’Estat però com a la Missió no tenen electricitat, aconsegueix que l’empresa regali un grup electrògen per alimentar l’aparell.

Avemaria Vila Coro s’està nou anys a Guinea Espanyola fins al 1953, que torna a Barcelona i ingressa com ajudant de classes pràctiques a la Facultat de Medicina a la vegada que obté una plaça de Pediatria al SOE des del 1954 fins al 1964, moment en que obté una plaça de pediatre a l’Hospital Municipal de Ciutadella de Menorca però no pot exercir gaire temps perquè mor al cap de pocs mesos.

La seva obra a la Guinea Equatorial no s’ha limitat a l’atenció dels malalts i dels nens que acudeixen al seu petit hospital. També, ha fet moltes visites a les cases de pacients i travessa la selva en bicicleta fins arribar als poblats més remots de la colònia espanyola. Tot sovint, contrau malalties tropicals com el paludisme i la filariosi que, finalment, l’obliguen a tornar a Espanya malgrat que la seva decisió causa una commoció entre els indígenes als qui ha atès durant nou anys.

Tot i que la seva estada a l’Àfrica té un sentit missioner i mèdic, la doctora Vila Coro no abandona mai l’esperit científic adquirit al Clínic de Barcelona, a la càtedra del professor Ramos i a les sessions clíniques del Servei de Medicina Clínica d’Agustí Pedro Pons ni allò que ha après durant la seva estada a Berlín o al curs de Medicina Tropical que fa com alumne pensionada a l’Institut Tropical d’Hamburg l’any 1951. En els mesos de descans que pren cada dos anys mentre és a Guinea, Avemaria Vila Coro escriu diversos articles antropològics i mèdics. L’any 1952, es doctora amb la tesi Natalidad, mortalidad, morbilidad y desarrollo del niño pamue en la Guniea continental española. El 1944, combat aferrissadament les teories racistes d’uns investigadors espanyols del CSIC que publiquen al llibre Capacidad mental del negro amb el que, després d’haver viatjat a la Guinea Espanyola, pretenen demostrar la inferioritat intel·lectual dels negres en relació als blancs.

Quan torna a Barcelona el 1953, Avemaria Vila Coro no vol exercir privadament. Obté una plaça en el ‘’Seguro Obligatorio de Enfermedades’’ el 1954. L’exerceix fins al 1964 quan aconsegueix una plaça de pediatra a l’Hospital Municipal de Ciutadella, a Menorca, on hi té una dedicació exemplar, fins i tot visitant els pacients als seus domicilis. Només preocupada per les obres socials, mai va voler cap tipus de reconeixement i preferia l’anonimat en la seva vida personal. Mor sobtadament el 1965, atribuint-se la causa de la mort a la filariasi que patia.

MBC